Els mundials són un entorn carregat de sorpreses. De fet, és la màgia que tenen aquestes cites, perquè permeten concentrar, en molt poc temps, el millor i el pitjor de la pràctica del futbol. El mundial del Brasil ens està permetent veure una de les versions més brillants d'Itàlia dels últims temps, els avantatges de la tecnologia quan hi ha gols fantasmes, i un Neymar que no té problemes per assumir responsabilitats i torna a fer trempar els aficionats del FC Barcelona. Però aquest mundial també ens està deixant els seus punts negres.

El primer, la prèvia que ha tingut amb aldarulls en algunes ciutats del Brasil, on, qui més qui menys, ha mostrat la seva indignació clamant a favor de polítiques socials més justes i menys inversions milionàries que potser tindran molt menys retorn del que s'esperava a la societat civil. Al Brasil no tothom està embadalit davant de la canarinha o il·lusionat a recuperar el tron del futbol mundial. Veurem quin serà el llegat d'aquesta cita mundialista, i també el dels Jocs Olímpics de Rio, però és evident que si no s'aprofiten els dos megaesdeveniments per incentivar el creixement econòmic i fomentar la justícia social, l'èxit no haurà estat rotund. Si no, que els ho diguin als xinesos.

L'altre punt que tampoc m'agradaria passar per alt són els arbitratges. Entenc que la feina dels col·legiats és lloable, i els que han arribat al mundial són professionals reputats i reconeguts per les seves federacions. Però, l'espectacle que el col·legiat japonès Yuichi Nishimura va donar durant el Brasil-Croàcia (3-1) no és del nivell que s'espera de l'àrbitre que ha de xiular el partit inaugural, en un camp ple a vessar d'aficionats brasilers i amb una pressió ambiental a l'altura de qualsevol final de la Champions League. Segur que Nishimura és un àrbitre experimentat, però la tensió i la pressió dels enfrontaments de la lliga japonesa no té res a veure amb el que passa als camps de les principals lligues europees, l'Argentina o el Brasil. La credibilitat de la FIFA –que ja està posada en dubte després de la possible compra de vots per assignar a Qatar el mundial del 2022– encara queda més tocada amb aquest tipus de decisions.