Corre per alguns sectors que Xabi Alonso és mereixedor del reconeixement de mestre. Quina desproporció, oi? Mestre? El jugador més sobrevalorat de la lliga, causant directe de l'eliminació de la seva selecció per dos gravíssims errors contra Xile, i a qui la premsa que el reclama com a mestre ha tapat el fet que fos el principal causant –juntament amb Mourinho– del joc brut en els enfrontaments entre el Barça i el Madrid fa unes temporades, ha acabat sent un incendiari en la concentració dels espanyols culpant de falta de fam els seus companys. I li diuen mestre. No serà pas de futbol.

Sí que mereix, en canvi, un reconeixement força elevat el Xavi de tota la vida, l'Hernández, que sembla decidit a marxar del Barça. Ha estat un honor per al barcelonisme haver pogut comptar amb un extraordinari jugador com el terrassenc. De fet, com sempre passa en l'esport, la figura de Xavi Hernández no començarà a agafar volada de mite fins d'aquí a un temps. Que ningú no ho dubti, si futbolistes amb un recorregut no tan reeixit han quedat fixats en la memòria del futbol, Xavi ocuparà un lloc a l'espai reservat per als grans.

El record i la buidor que pugui deixar la seva marxa serà directament proporcional a l'encert que tingui el club per posar en marxa un centre del camp que no faci que el culer caigui en la nostàlgia massa aviat.

No fa pas gaire, la idea que es tenia al club blaugrana semblava prou raonable: en vista del més que esperat adéu o la davallada de Xavi Hernández, el club fitxava Cesc Fàbregas, que, sense ser un recanvi exacte del de Terrassa, havia de ser una peça fonamental per al mig del camp del Barça. La peça, però, era Thiago Alcántara, la veritable joia que havia de comandar en breu l'equip, juntament amb Iniesta, Sergio Busquets i el d'Arenys.

Començarà la pretemporada 2014/15 i tot indica que Xavi marxarà del club, Cesc ha acabat sent un bunyol i serà traspassat al Chelsea i, sobre Thiago Alcántara, segons paraules de Javier Faus, el Barça va fer un gran negoci venent un suplent. Bé, seguirem confiant que el model segueix dempeus, malgrat que algunes evidències ens facin sospitar que després de tants canvis el Barça pot acabar sent irreconeixible.

Potser no es trobarà a faltar tant Xavi com el fet que el Barça es carregués la seqüència lògica, que era l'entrada de Thiago. A Xavi ja fa un parells d'anys que l'hem deixat de veure. Cap retret. Ha fet el que ha pogut i prou que s'hi ha esforçat. Una carrera com la seva la signaria qualsevol professional. Xavi fa algunes temporades que hauria d'haver començat a entrar en les rotacions de veritat, igual que altres companys, i no esperar un trencament tan sobtat, motivat pel ja conegut caràcter poruc dels seus gestors, incapaços de pensar en el club, covards que es protegeixen davant la premsa per por del que puguin dir i pèssims executius ineficaços a l'hora d'avançar-se a les crisis.

L'eix al centre del camp fa anys que estava traçat amb jugadors que, ben treballats, estarien oferint el millor per al club. Ara ens trobem que aquest eix s'ha esmicolat, i el Barça tornarà a improvisar quan ho tenia tot planificat.