El full de ruta

Ens fan anar per allà on volen. I després, incapaços de guiar aquesta nau que els va gran, arri­ben els dis­gus­tos. Enguany, per exem­ple, ningú no va denun­ciar a temps els insu­fi­ci­ents entre­na­ments de Mar­tino ni el men­fo­tisme d'algu­nes figu­res, i quan els res­pon­sa­bles se'n van ado­nar, era tard per posar-hi remei. Diagnòstic ja tan clar com la llum del dia. Doncs ara, sant tor­nem-hi de diversa manera, venent fum i més fum amb els fit­xat­ges. Tant se val que el club esti­gui orfe de cen­trals des de fa tres anys. Tot són rumors sobre mig­cam­pis­tes i davan­ters. Sobre­tot, gole­ja­dors, que són els famo­sos i gene­ren il·lusió. Així, en sec volen Higuaín i, tot seguit, Luis Suárez. Vés a saber quin cri­teri seguei­xen. Com és habi­tual, els mili­ons van que volen. Com més exa­ge­rada és la quan­ti­tat, la gent deu pen­sar que millor és el fut­bo­lista. Poc importa si aques­tes mani­o­bres no aguan­ten una mínima reflexió. Resulta notori que Messi i Ney­mar encara no han encai­xat i serà prou difícil que ren­dei­xin ple­gats a l'altura del seu talent, orfe­bre­ria estratègica que resol­drien ben pocs dels millors entre­na­dors. Per si no era prou difícil acon­se­guir-ho amb dos, sumeu-hi l'uru­guaià només per la fal·lera dels maleïts cro­mos, que si el Madrid té l'ano­me­nat BBC al front d'atac, el Barça no es pot que­dar enrere. Ja em direu si aques­tes són mane­res de for­jar un equip vic­toriós. Per posar-hi les bases cal saber quin és el camí a seguir. N'hi ha prou repas­sant la premsa del dia per com­pro­var que el Barça avui va a l'est; demà, a l'oest, i dijous, dependrà de com bufin els vents. Ni par­lem, doncs, sobre la mora­li­tat de fit­xar Luis Suárez, que encara pren­drem mal. Si fa gols, que mos­se­gui, seria la ico­no­clasta visió del culer tòpic.

En canvi, hi ha debats interes­sants que no convé afron­tar, no fos cas que topéssim con­tra la crua rea­li­tat. Tor­nem a la defensa, per exem­ple. Ha ple­gat el líder, Puyol, no col·loquen Alves i Piqué està ben lluny del seu millor moment. De pro­pina, Alba no dei­xarà de pen­sar com un extrem i han reno­vat Masc­he­rano per traure'l de cen­tral en agraïment als sacri­fi­cis pres­tats. La rere­guarda, en resum, és un perillós solar. Un altre repte per a Luis Enri­que: acon­se­guir que Alves i Piqué tor­nin a ren­dir com ho feien anys enrere, moti­var-los i, també, dis­ci­pli­nar-los. Fran­ca­ment, si ens haguéssim de mullar, apos­taríem que no se'n sor­tirà. L'atmos­fera d'un ves­ti­dor, ja que hi som, allò que deter­mina el com­promís, l'ambició i les ganes de pen­car, se sim­bo­litza amb l'exem­ple dels capi­tans, de la gent que millor coneix la casa. En aquest sen­tit, hi ha hagut revo­lució i poc ima­gi­nem Masc­he­rano, a qui tot­hom pro­mo­ci­ona per al càrrec, dient a Messi que s'esforci un xic més en els entre­na­ments i reco­bri la modèstia d'antuvi. Pen­sar en tot ple­gat, ja ens en fem el càrrec, deu ser massa fei­nada per a gent que prou mal­de­caps té ara, quan ha de dis­se­nyar un maleït full de ruta després de no saber solu­ci­o­nar ni la murga dels cen­trals. Molt més fàcil, doncs, és ven­dre fum i noms famo­sos per no afron­tar la impres­cin­di­ble reno­vació a fer. Per saber on vas, s'ha de tenir cri­teri. Qui el posa i qui el marca al Barça d'avui dia? Bona pre­gunta. Al pas que van, ja ens ho tro­ba­rem per Nadal.