Un Barça ‘galàctic'?
El Barça de Guardiola s'ha extingit com a dominador del futbol mundial, però ressuscita cada dia com a gran referent per analitzar les primeres passes de la nova etapa que comença al Camp Nou. Carretades de títols, espectacle marca de la casa en cada partit i alineacions noranta per cent del país amb la Masia com a torrent d'autoestima culer. Un llistó altíssim, quasi prohibitiu, però lògic en un club que aspira a l'excel·lència. Una altra cosa és viure en un núvol creient que tot és molt fàcil. És d'hora per parlar dels títols i l'espectacle del nou Barça de Luis Enrique, però n'hi ha que, a la vista d'entrades i sortides, ja es veuen amb cor de donar per liquidat aquell model de club basat en el planter, víctima d'un projecte galàctic construït amb el talonari. Entre poc i massa! Tenir quinze o vint jugadors del planter a la plantilla, fer alineacions amb els onze de la casa o copar el podi de la Pilota d'Or amb jugadors de la Masia pot ser una bella aspiració o un premi a la feina ben feta al llarg de molts anys, però no és (ni pot ser) una prioritat o un requisit per certificar que el planter és el pal de paller del model esportiu. Els requisits, en tot cas, són creure-hi, treballar-hi sense reserves i apostar-hi sense por. És cert que aquest estiu marxen Puyol, Valdés, Cesc, Tello, Dos Santos i segurament Xavi. Però arriben Masip, Deulofeu i Rafinha i també hi seran Iniesta, Messi, Sergi Roberto, Pedro, Busquets, Piqué, Bartra, Alba i Montoya. La temporada passada eren més, però la constatació és que Gerardo Martino no hi va apostar mai. Ara són menys, però no són pocs (12 de 22), i la sensació és que comptaran més. El Barça necessita fitxar molt perquè l'estiu passat no ho va fer i l'estiu que ve potser no podrà si la FIFA no es desdiu de la sanció. Però Luis Enrique vol una plantilla curta, competitiva i amb cinc o sis jugadors del filial en condicions d'entrar en qualsevol moment. No descartin que l'aposta pel planter sigui més visible aquesta temporada que l'anterior.