Com i quan parlar de waterpolo
des del seu naixement
En les últimes setmanes, hem tingut dues grans competicions esportives internacionals que han estat dos clars exemples de la gran diferència que hi ha, en els mitjans de comunicació, entre parlar d'un esport o parlar de la selecció espanyola d'un esport. Primer va ser el campionat d'Europa d'hoquei sobre patins que es va disputar a Alcobendas i la setmana passada el campionat d'Europa de waterpolo que va tenir lloc a Budapest. A Alcobendas, la selecció espanyola masculina, campiona del món, va perdre el campionat europeu. A Budapest, la selecció espanyola femenina, campiona del món i subcampiona olímpica, va conquerir la corona europea.
Ara és molt senzill repassar hemeroteques, en paper o digitalment, i veure qui fa què. I si algú es pren la molèstia de fer-ho, entendrà, si és que no ho havia fet encara, la diferència que esmentava al començament entre parlar d'un esport i parlar de la selecció espanyola d'un esport. En els últims dies, els diaris anem plens de waterpolo femení. Si fa no fa com fa un any, l'estiu del 2013, amb el mundial que es va fer a Barcelona, i com fa dos anys, amb els Jocs Olímpics de Londres. I l'any vinent es disputarà el mundial a Kazan i el 2016, tornarem a tenir Jocs Olímpics. Cada any, doncs, hi ha una gran competició.
Perfecte. I què fem entre gran competició i gran competició? Doncs tenim les lligues i les copes, i les competicions europees de clubs. Però aquí juguen els clubs i, si no hi ha una roja pel mig, l'interès decau en els grans mitjans. Una cosa és la selecció espanyola i una altra, l'esport, perquè aquestes jugadores campiones també disputen una lliga i una copa espanyoles i una copa Catalunya. Quan arribin aquestes competicions, a veure quants centímetres quadrats de paper o minuts de ràdio i televisió els dediquen molts dels que ara inflen pit amb les campiones. I els aficionats i les jugadores que ara gaudeixen del fet que es parli tant del seu esport, que siguin crítics. Ells viuen el waterpolo tot l'any. No només quinze dies quan les jugadores canvien el banyador amb què juguen habitualment per un de color vermell.
El waterpolo és un dels esports que aquest diari ha tingut molt present des del seu naixement. La imatge que acompanya aquest article és de l'11 de març del 2002, del número 69 del que llavors era El 9 Esportiu. És de l'endemà que es disputés a Sant Feliu de Llobregat la fase final de la copa de la Reina de waterpolo. No li vam dedicar pas un espai menor, precisament. I no és una excepció. És la línia habitual que ha seguit aquest diari amb aquest esport, ja fos masculí o femení. Els èxits dels clubs i de les seleccions espanyoles, sempre farcides de jugadores o jugadors catalans hi ha ajudat. Parlem del waterpolo de clubs, de les seleccions catalanes quan fan amistosos i de les seleccions espanyoles, plenes de catalans, quan competeixen oficialment.