En matèria de Barça, el mes d'agost comporta la regressió anual a la infantesa per esperar la nova temporada il·lusionats, engrescats com els nens quan arriben els Reis. La majoria ja ens afaitem, però ens agrada enganyar-nos igual. Curiosament, com pitjor hagi anat la cosa més recorren a faules, a grans promeses i paraules. Amb Guardiola, és clar, no calia omplir la boca amb sopars de duro. En lloc de prometre, es complia amb la feina i ja érem al cap del carrer. Aquesta tossuderia a vendre'ns un futur color de rosa ens apropa a Sant Tomàs, aquell personatge que no s'ho creia fins a veure-ho amb els seus ulls.

Comencem les pinzellades: de què serveix la pomposa autocrítica de Piqué a misses dites? Ha preferit ser jugador de pòquer, marit de celebritat i futur aspirant a la presidència, tot d'una, en lloc de fer el que li pertocava, rendir de central d'acord amb l'extraordinari sou que cobra, d'acord amb la decència amb què el món s'aixeca cada matí a treballar –o a buscar feina–, justificant la mesada que rep. Piqué i altres han passat de Roura i de Martino, fa un any i mig que estan molt per sota del rendiment que haurien de donar i no despatxaran la seva negligència sostinguda amb el penediment de quatre cops al pit, ni sota promesa de pencar de valent a les ordres de Luis Enrique. No ens val la idea que necessitin un capatàs, un malparit que els faci pencar. Ja són prou grandets per actuar sempre de manera professional, a l'altura de l'escut i la seva exigència.

A Sant Tomàs tampoc no el tranquil·litzaria el fet que aquells directius experts a no dir la veritat ni quan van al metge surtin ara inflant pit amb números; ells, els mestres de l'enginyeria financera. Tant se val ingressos o superàvits, grans xifres i metàfores. La pregunta és simple: us fareu càrrec dels milions extres pagats pel fitxatge de Neymar i altres forats de la vostra pèssima gestió? Doncs ho hauríeu de fer, perquè el tripijoc, el despropòsit del brasiler s'ha disparat entre multes i advocats que us defensen del vesper que heu creat. També, ara que anireu a la platja a descansar, hauríeu de rumiar si fa pel Barcelona tenir els seus directius responsables imputats a l'Audiencia Nacional, si hem d'aguantar gaire més el vostre desori abans de presentar la dimissió, única sortida digna. No ho faran perquè prometen amb la mà dreta el que incompleixen amb la mà esquerra, i així, ja han redactat la manera de quedar exempts de responsabilitats quan remodelin l'estadi i el pressupost se'ls escapi de les mans. No hauran de pagar res, podran plegar tan tranquils. Una cosa va ser votar-los, i una altra de ben diferent és aguantar la seva incapacitat manifesta. Per tant, aquesta massa social avui ben adormida en una becaina hauria de reclamar-los que paguin a la sortida el forat que deixaran. No era això l'acció de responsabilitat organitzada contra la junta anterior per aquells set dies pendents d'en Gaspart? Doncs, sent coherents, que paguin les multes d'Hisenda i les tarifes d'advocat. De passada, si Faus diu que el contracte amb Qatar queda ja obsolet, ho té fàcil: que truqui als seus socis àrabs, de qui representa diversos interessos, i que hi quedi per arreglar-ho. Sant Tomàs potser no, però segur que no actuen com la dona del César.