En les darreres hores, per sort, Pepe no ha perpetrat cap de les seves malifetes, sovint impunes. És convenient fer un marcatge a un individu que tard o d'hora acabarà fent molt mal a algun esportista, i malgrat que el succés amb Keita fa ja dies que va passar, segueix venint a tomb insistir-hi perquè la figura de Pepe s'ha convertit en un element altament tòxic per al futbol.

Després de la brutal agressió a Casquero el 2009, amb puntades indiscriminades, cops de puny i insults, el més normal és que, per un expedient sancionador, més enllà de la suau sanció que li va clavar la federació, hagués acabat expulsat del seu club. No va ser així. No és el primer ni serà el últim jugador en nòmina que el Madrid té amb perfil destraler i amb impunitat per atropellar per diversió perquè sap que té una protecció com la dels agents 007.

Pepe acabarà fent mal, i no al futbol –tot i que n'hi fa cada cop que juga la pilota amb els peus–, sinó a un esportista. I llavors ens posarem les mans al cap. No siguem ingenus, que això fa anys que ho denunciem. Mossegar, encara no mossega, però deu ser un dels jugadors que insulta més reiteradament aquest meravellós esport.

Seguint aquest forçat protocol de saludar-se abans de jugar els partits imposat per la FIFA, en nom d'un malentès joc net i que ha esdevingut un dels actes més ridículs del futbol, especialment perquè no es veu que els jugadors realment se sentin còmodes, l'exbarcelonista Keita va entendre que no havia de cedir a un acte d'hipocresia davant un col·lega de professió la vocació del qual es reiteradament faltar el respecte i saltar-se impunement les normes.

Potser Keita no va estar bé negant a Pepe l'obligada salutació –un gest simbòlic que pretén evitar la imatge de la immensa majoria de jugadors sense ni estrènyer-se la mà, ja que feien la picada de mans de col·legues dels rapers sense ni tan sols mirar-se als ulls–. Però l'escopinada de Pepe torna a situar el focus en ell i torna a mostrar l'ànima perversa i maligna d'aquest indecent jugador.

Si la FIFA i la UEFA fossin entitats líders en valors, Pepe ja hauria rebut una advertència seriosa, ja que el seu comportament als terrenys de joc està molt allunyat del que s'espera d'un esportista que cada setmana és un mirall per a milions de nens. I si no, el seu equip hauria d'haver fet alguna cosa semblant.

No, no esperem el que mai succeirà, ja que Pepe té una impunitat que no només fa que se salti el reglament sabent la protecció de què gaudeix, sinó que futbolísticament quan no pot posar la llesca amb traïdoria per atemorir un rival és un indolent personatge que es deixa caure al mínim contacte quan ha de lluitar en igualtat de condicions per una pilota. Un mediocre i una mala bèstia, vaja, que mereix que cada dia li recordem el seu expedient de canalla.