El pes de l'atletisme català
però ja no són els catalans,
com fa anys, els que les aconsegueixen
Si algun atleta català puja al podi en els campionats d'Europa d'atletisme que es disputaran la setmana vinent a Zuric serà una gran sorpresa. Dels disset esportistes (deu homes i set dones) que formen part de la selecció espanyola (74 atletes, 43 homes i 31 dones) n'hi ha uns quants que haurien d'entrar en les finals (o estar entre els vuit millors), però que arribin al podi ja sembla més complicat. El seleccionador espanyol, Ramon Cid, va dir dimarts en la presentació de l'equip que pensava que podien guanyar entre quatre i sis medalles i entre els candidats que va esmentar no n'hi havia cap de català.
La relació entre els atletes catalans i els podis dels campionat d'Europa és curiosa. Jordi Llopart va donar, el 1978, la primera medalla europea –i d'or– a l'atletisme català –i espanyol– i des de llavors en cada edició d'aquest campionat (cada quatre anys fins al 2010) hi havia hagut com a mínim un català al podi. La ratxa es va trencar fa dos anys en aquell campionat sense marxa ni marató posat amb calçador just abans dels Jocs de Londres. La curiositat és que quan l'atletisme espanyol era ben poca cosa internacionalment, la majoria de les poques medalles que es guanyaven les aconseguien catalans: una d'una el 1978, tres de cinc el 1982, dues de tres el 1986 i una de dues el 1990.El salt endavant dels Jocs del 1992 va portar l'atletisme espanyol a guanyar nou medalles en l'europeu del 1994. Un increment considerable amb només una aportació catalana, que va continuar el 1998 –dues de set–, el 2002 –quatre de quinze–, el 2006 –dues d'onze– i el 2010 –una de set–, fins a arribar al campionat del 2012 en què els atletes catalans van tornar amb les mans buides.I això que, com es pot observar, des del 2002 la davallada de medalles de l'equip espanyol és constant. Espanya torna a guanyar poques medalles, però ja no són els catalans, com fa anys, els que les aconsegueixen.
Tot això vol dir que Catalunya perd pes en l'atletisme espanyol? Pel que fa a atletes d'elit sembla evident, tot i que els 17 catalans que aniran a Zuric és la segona aportació més gran a la selecció espanyola –rere els 26 de l'europeu de Barcelona del 2010– dels últims vint anys. Si parlem de quantitat, de densitat, l'atletisme català continua com quasi sempre. Des que el 1986 –29 edicions– es va crear el campionat de federacions, la catalana l'ha guanyat 19 cops en homes i 19 més en dones i les quatre que s'han fet des que el 2010 es va fer una classificació conjunta homes-dones. En els recents campionats d'Espanya, la federació catalana va ser la que va col·locar més atletes als podis i també la que va sumar més punts pels llocs de finalista. A més, tinguem-ho clar. Una Catalunya independent no tindrà com a mirall Espanya, França i Alemanya i els seus equips de 70 o 80 atletes. La nostra mida la donarà la feina feta i la quantitat i qualitat dels practicants.