Dimecres, en el presumpte informatiu d'esports de La Sexta obrien amb els tres porters del Madrid. Un entrenament sense creuar ni una paraula, es veu. Escalfaments girant-se l'esquena i rondos sense mirar-se a la cara. I les valoracions de la veu en off fotent salsa i interpretant què estaran pensant el capità i sant ara qüestionat Casillas, l'intrús i ja més fora que dins López i el flamant fitxatge Navas. O, més aviat i ras i curt, especulant. És al que els toca dedicar-se ara a alguns, o molts, periodistes a la tele –quatre anys de carrera–, i n'hi ha que semblen entusiasmats: a escrutar els silencis i el llenguatge no verbal per treure suc de fruits secs, fer exercicis d'endevinació i inventar-se els pensaments que segons ells expliquen aquest gest esquerp, aquella ganyota deformant, aquell somriure angulós, aquella mirada fugissera. En fi, a la competència de Cuatro el tema era el mateix: els porters, sense creuar ni paraules ni somriures ni mirades en els 15 minuts, precisen aquí, que va durar la part de la sessió oberta a la premsa. Aquí, l'exercici de fusió de la ment del periodista amb les dels escrutats es visualitza amb la superposició d'unes bafarades com aquelles amb què parlen els personatges dels còmics, i on apareixen escrites les frases que presumptament estan passant pel cap dels porters i els seus tècnics. Periodisme esportiu, en diuen.

En fi, el mateix dimecres, al vespre, fan per la tele un entrenament del Barça. I al Barça també hi ha tres porters i també és incert quin d'ells serà el titular. De manera que també s'ha d'escrutar tot. En l'entrenament, que té forma de partit amb el Nàpols, l'escollit per jugar és Bravo, magnífic porter. I el Barça perd amb un gol fruit d'una errada de Bravo (12 milions). Luis Enrique treu importància a la cagada, però tant se val, n'hi ha prou perquè ja se'l qüestioni. Ja se sap que la porteria del Barça és sempre un polvorí on la fiscalització és més intensa i implacable que en qualsevol altre indret, fet que dóna més valor a la dècada llarga que Valdés la va conservar en propietat. I també que l'estiu és llarg i avorrit i els futbolers reclamen, si més no, metadona de baixa estofa com són els amistosos aquests tan útils per a entrenadors i analistes i tan estèrils com a espectacle. Però sort que TV3 no transmet (encara) les sessions d'entrenament en directe, perquè l'escabetxada pública als jugadors podria ser èpica.

Després un servidor veu això de Pujol, assetjat al seu refugi estiuenc, escrutat per les càmeres en la seva excursió a la cafeteria, i se li barreja tot, i pensa que al seguiment només li falta algun d'aquests periodistes esportius televisius inventant-se frases que podrien estar passant-li pel cap per compensar els seus silencis. I també, serà la calor, perdonin, en la benevolència amb què n'hi ha que rebaixen ara el frau a una errada, i en què hauria passat si per aquí tothom fos o hagués estat amb tot tan atent i exigent i primmirat i implacable com ho és amb els porters del Barça.