Sempre m'ha resultat curiosa la sinergia que estableixen certs diaris esportius entre la pilota i les mamelles. Una relació temàtica que pressuposa l'anhel del lector a degustar amb esguard sagnant unes mames artificials que socarrimen el croissant sense necessitat de microones. Per això, com a mascle heterosexual a qui teòricament va dirigit aquest tipus de reclam primari, m'agradaria fer una sèrie de puntualitzacions a aquests rotatius. Primer de tot, em captiven les tetes en el seu ventall de contorns, però em pregunto per què no les situeu en l'apartat de cultura d'un diari de premsa general, d'aquesta manera, evitaríem el vincle gastat entre instint sexual i futbol. Potser m'equivoco, però trobaria més enriquidor col·locar unes mames de bisturí al costat d'un assaig sobre el relativisme de la bellesa aplicat al rostre de Sartre, que d'una crònica sobre el campionat del món d'esquí aquàtic. No tot el que venem com a transcendental és transcendental, ni tot el que volem veure com a passatemps és un simple passatemps. En segon lloc, us vull dir que relacionar amb simplisme l'esport amb la passió sexual us esgrogueeix i us fa perdre credibilitat, o sigui, no em parlis de rigor perquè és fàcil apreciar com en la teva escala de prioritats la quantitat està molt per sobre de la pretesa qualitat. I finalment, vull trencar una llança en favor del públic femení heterosexual i masculí homosexual, perquè de poc serveix jugar al progre en altres rotatius del mateix grup, ja que, si en tocar l'esport et deixes moure per estereotips dels vuitanta, t'acabes despullant: la teva feina no és periodisme, sinó consum de relats propis adornats per elements que alleugereixen les subordinades. I és que al cap i a la fi aquestes pràctiques tenen a veure amb la moral, i no la sexual, sinó la que ens fan concordar discursos d'honradesa periodística amb el que realment cerquem a l'hora de parir un diari. I sí, acaben tirant més dues tetes.