Opinió

On és l'oposició?

O ens segrestaran el club, tal com comença a passar sense que ningú badi boca ni se'n preocupi

La pre­gunta retòrica és obli­gada: amb tot el que ha pas­sat i passa en aquest club, on para l'opo­sició? No n'hi ha i, a sobre, ha des­a­pa­re­gut del mapa. Com és que es delega la denúncia, l'argu­men­tació, el debat, a qua­tre veus dis­si­dents –i amb prou fei­nes– sor­gi­des d'un peri­o­disme cada cop més mesell? Encara pit­jor, sents opo­sició com a terme apli­cat al bar­ce­lo­nisme i l'han con­ver­tit en pejo­ra­tiu, ter­ri­tori de qua­tre tos­suts que sem­pre pro­tes­ten i que estan sota sos­pita, direc­ta­ment, d'estar a sou d'en Flo­ren­tino. Pejo­ra­tiu, com ens hem de veure, quan resulta tan impres­cin­di­ble com res­pi­rar. Espe­rem que el bar­ce­lo­nisme sigui molts anys un sen­ti­ment que reflec­teixi tota mena de visi­ons i sen­si­bi­li­tats, tot un ven­tall com­plex, perquè aquesta enri­qui­dora diver­si­tat forma part de la seva ànima, dels seus trets dife­ren­ci­als més valu­o­sos. L'opo­sició és impres­cin­di­ble en l'entra­mat democràtic del club, té l'obli­gació de par­lar, cana­lit­zar el males­tar, ofe­rir alter­na­ti­ves i altres punts de vista, cons­truir donant solu­ci­ons als pro­ble­mes i denun­ciar rellis­ca­des, opa­ci­tats, interes­sos pri­vats, situ­a­ci­ons antitètiques al tarannà del Més que un club. La seva feina és bàsica, no se'n pot pres­cin­dir. O hi ha rèplica o et surt la pro­pa­ganda ofi­cial a dir que vius en el paradís blau­grana, lluint el seu cinisme, tal com suc­ce­eix ara mateix. Ells, a la seva. Com que ningú piula...

Expres­sem la nos­tra per­ple­xi­tat davant la renúncia d'aquells que hau­rien de pre­sen­tar alter­na­ti­ves i una altra manera de ser, fer, pen­sar i obrar res­pecte a la batuta actual. Ja no par­lem ara d'una posició de defensa de la iden­ti­tat naci­o­nal des del club, que també, sinó de tan­tes i tan­tes peripècies vis­cu­des en aquests qua­tre anys que acon­se­guei­xen enro­jo­lar de ver­go­nya ali­ena tots aquells que desit­gen i somien un Barça ben por­tat, d'acord amb cer­tes lleis no escri­tes però comu­na­ment accep­ta­des. Res. Serà per tac­ti­cisme, per estratègia, per no cre­mar-se o per qual­se­vol excusa de mal paga­dor, el cas és que l'opo­sició només bri­lla per la seva absència. I encara pit­jor quan aquells que no l'enyo­ren argu­men­ten que el Madrid tam­poc en té, d'opo­sició, ni falta que li fa, perquè es des­tapa amb el més nefast dels plan­te­ja­ments ima­gi­na­bles. Què n'hem de fer, de com volen ells ser diri­gits? Si opten pel cab­di­llisme, ja s'ho faran, però aquí no vam adop­tar un com­promís de democràcia gai­rebé eterna per veure'ns ara com ens veiem, sense que ningú digui clara­ment i a tots els vents que hi ha una altra manera d'enten­dre i por­tar aquest club que ha estat sem­pre patri­moni comú i que ara va pel camí –sub­ter­rani, això sí– de ser con­ver­tit en una pro­pi­e­tat pri­vada diri­gida per gent a la qual no els afec­ten els dis­ba­rats espor­tius, els con­trac­tes lamen­ta­bles amb dic­ta­du­res àrabs ni la colla de des­propòsits legals que anem acu­mu­lant. Diuen els estra­tegs que, si vols ser l'alter­na­tiva de poder, n'hi ha prou amb aparèixer durant la cam­pa­nya elec­to­ral. No senyor, de cap de les mane­res. El Barça neces­sita el debat de l'opo­sició en tot moment. O ens segres­ta­ran el club, tal com comença a pas­sar sense que ningú badi boca ni se'n pre­o­cupi. És una rere l'altra: el TAS, Deu­lo­feu, la broma del Gam­per de demà... L'etcètera no s'acaba mai. I tot­hom callat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)