Sí, poder ser un gran mite esportiu o un agressiu mediocre és a les seves mans. És la darrera prova per a Luis Suárez, també per a Zubizarreta. La resposta del jugador del càstig ençà ha estat prudent, igual que podem dir que ho ha estat la junta directiva; ara, però, cal demostrar-ho per tots els camps de futbol del món, davant les càmeres o arreu on hi hagi un micròfon.

Apareixeran tota mena de provocadors, dins i fora dels terrenys de joc. L'uruguaià haurà de ser tan intens com abans o més, però alhora ha de recordar que els àrbitres són humans, i més en el futbol espanyol, en un Estat que premia els addictes i castiga els equànimes, i les entrades violentes i cops que per a un Pepe qualsevol són joc agressiu, per ell serà considerat violent. Haurà de demostrar molta personalitat.

Té un camí on agafar-se: la petja catalana a l'Uruguai. Des del procés d'alliberar-se dels Borbons durant la independència del seu país fins a l'aportació i influència de la nostra cultura a la seva nació. En l'arquitectura, l'economia, l'art o la política. Cal recordar que els Batlle, oriünds de Sitges, han donat quatre presidents a l'Uruguai. En l'exili, hi anaren centenars de catalans, entre ells l'actriu Margarida Xirgu, l'arquitecte Antoni Bonet i la mestra Enriqueta Compte. No oblidem que el pintor Joaquim Torres-García ha estat icona compartida de l'Uruguai i Catalunya.

L'Uruguai va camí de ser de nou la Suïssa d'Amèrica, pel progrés, el vigor democràtic i la justícia social. El president actual del país, l'honest i senzill José Mújica, sap el que és viure sota una espasa de Dàmocles de militars colpistes. Que Luis Suárez prengui exemple d'ell i, si no, que s'informi amb l'excapitana de la selecció de futbol femení de l'Uruguai, una jugadora d'origen català, activa al Casal Català de Montevideo, on malda i treballa per la independència de Catalunya.