Quan a Hèlsinki el Barça va sortir al camp, un glop d'emoció va envair l'esperit d'aquest comentarista. Tots els jugadors, com va destacar l'endemà L'Esportiu en la portada, eren del planter. I encara en la segona part van sortir Grimaldo, Deulofeu, Samper, Sandro i Halilovic, amb l'únic afegitó foraster de Rakitic. El somni de veure un Barça edificat des de la base i, a més, amb bona part de jugadors d'aquí, tan evocat des d'aquest espai, semblava que s'acomplia. Després va venir el disgust de la cessió de Deulofeu i la inevitable incorporació a la titularitat d'Alves, Mascherano, Bravo, Mathieu, Neymar i Suárez, que, en els ulls fanàtics d'un servidor, haurien de ser en tot cas els simples suplents de luxe dels valors de la casa. També em va encoratjar la disposició al camp: tot ben ocupat i els jugadors ben posicionats per exercir el domini des del primer moment. 6-0 contra els finlandesos i 6-0 contra els mexicans en el Gamper, amb la mateixa bona sensació. Si el Madrid aspira al rajoià sextete, tal vegada sigui l'any del 6 amb per al Barça: 6 gols al Madrid, 6 a l'Atlético i 6 al Bayern no seria mala collita.

El cas Deulofeu té més caires i moltes incògnites. Amb una davantera amb l'inicialment absent Suárez, el delicat Neymar i Messi, segur que Deulofeu hauria tingut prou minuts per anar-se afinant. El problema és que, al cap de l'entrenador, qui ocuparà el buit que puguin deixar les figures serà Rafinha, de qui deu preferir la brega constant i la polivalència. Potser també la manca de classe, que fa que s'assembli al Luis Enrique futbolista. En el primer partit Rafinha va lluitar molt, però es va fer un fart de perdre pilotes, de passar-ne al contrari i de xutar desviat. Millorarà, se suposa, i també tindrà prou oportunitats, ja que no crec que dos valors com Sandro i Munir, tot i ser utilitzats quan convingui, s'incorporin de manera fixa al primer equip. Tornant a Deulofeu, l'únic davanter català amb classe des de Rexach, el Sevilla és l'equip òptim per anar-hi cedit? L'entrenador Emery, sabent que és una cessió per un any, li donarà prou minuts o quan en trobi un altre que li rendeixi amb més possibilitats de quedar-se, el relegarà? No devem estar reproduint el cas Bojan, que tant prometia? Hi ha ressaca perquè a la renyina pública de Luis Enrique dient que era bo en atac, però que li mancava dedicació defensiva, airejant un defecte que no hauria d'haver sortit del vestidor, el jugador va demanar discreció amb una piulada de més nivell cultural, cosa que segurament no es deu perdonar?

Davant la satisfacció compartida tant en la presentació del Gamper com després del partit contra el León mexicà, vaig registrar que em restava una reticència. És just que el Barça, a còpia de diners, afebleixi possibles rivals ben qualificats en la lliga restant-los jugadors? Per exemple haver fitxat del València Mathieu, de la Real Sociedad Bravo i del Sevilla, Rakitic? I en aquest cas, no podrien haver esperat a incorporar-los el dia 14 per no afeblir el Sevilla i disminuir les possibilitats del Madrid d'aconseguir la supercopa europea, el primer títol possible de la temporada per a ells.

Parlant d'incorporacions, veiem que la tendència dels clubs és que quan fitxen, fins i tot jugadors que depassen els 30 anys, els fan contractes per moltes temporades. L'explicació comptable és no tenir dificultats immediates per al proper exercici i poder amortitzar les quantitats elevades que han costat en el màxim d'anys possible. Com altres coses, el que és pa per avui és fam per demà, ja que si se segueix fitxant amb l'alegria habitual, el capítol d'amortització de jugadors pot arribar a ser asfixiant. Per aquest concepte, el 30 de juny del 2013, al compte de pèrdues i guanys del Barça hi figuraven 59.592.000 d'euros. El que no acabo de veure és per què s'allarguen contractes més enllà d'un o dos anys als que ja són del club i no cal amortitzar, ja que quan es volen traspassar abans de la fi del compromís, no troben un club que els ofereixi una quantitat que compensi el que estan cobrant i aleshores bé s'han de quedar, se'ls ha d'indemnitzar o se'ls ha de buscar una altra sortida dins del club. En resum, un problema afegit.