La devaluació de mots com ara regeneració i transició, repetits fins a la sacietat pels apòstols de l'immobilisme, ha enfosquit el desafiament d'una nova generació de repintar el món al seu gust. De totes maneres, si algun dia fem reviure les nostres perspectives anestesiades, és primordial distingir amb clarividència la veritat de la mentida, un exercici de discerniment que té el seu punt de partida a despullar tòpics falsaris que ens fan anar a contracorrent. Per exemple, no és cert que les victòries del Barça portin a un augment de les relacions sexuals entre els aficionats. No vull cometre l'error d'usar el cas personal per arribar a un axioma general, però anem a descriure reaccions esteses després d'un triomf orgàstic o una derrota apocalíptica. Primer cas, el Barça guanya la final de la Champions. L'aficionat corrent, en lloc de magrejar els malucs de la dona, que en el millor dels casos se solidaritza fent una carícia al clatell de l'interessat, sol sortir de casa i queda amb mascles ebris per celebrar el triomf amb brindis variats, crits d'exaltació i les clàssiques consignes contra el Madrid on no pot faltar una amalgama de racisme i homofòbia. Un cop aquest seguidor torna a la llar sense recordar quin títol ha guanyat el Barça, llegeix al seu subconscient que ha d'arrodonir la nit amb un bon clau, però se sap incapaç d'esmolar l'eina amb garanties i acaba martiritzat per una impostura nodrida de la veu popular. Davant d'aquesta problemàtica que ningú es vol fer seva, hem de saber que d'aquest sentiment d'abatiment sexual a la depressió crònica hi ha un camí sense retorn fàcil de prendre en qualsevol divan de cartró pedra. De totes maneres, d'altra banda, tenim la reacció d'aquest mateix aficionat després d'una derrota en la final de la Champions. Assegut al sofà, i amb una sensualitat que recorda els seus anys de joventut desenfada, va recremant el filtre d'un cigar usat mentre s'asseca una llàgrima on hi ha escrits uns versos de Gil de Biedma sobre el fracàs que recita de memòria. Amb l'esguard rogenc acaba apagant el cigar en un cendrer esberlat, i brinda amb la seva dona pel desastre mentre escolta un vinil amb arengues revolucionàries de Salvador Allende. Sense adonar-se'n, gràcies a la desfeta del Barça, tornen a ser la parella feliç que es veia com un contrapoder de la felicitat consumista designada pel sistema. Llavors, quan tots dos són conscients d'aquest segon de complicitat, mostren sense embuts com les desfetes del Barça afavoreixen l'augment de les trobades sexuals entre les parelles blaugrana. Així doncs, a guanyar la lliga però que no falti la clàssica ensopegada que aixeca un diumenge soporífer de febrer, i si aquesta no arriba, cap problema, a afiliar-se al PSC, que t'assegura sexe fins al final de la legislatura. I és que si volem realment regenerar tot el sistema, hem dir les coses clares per no generar més confusió.