Això del futbol ha canviat una barbaritat, i prou que se n'aprofiten, que de ximples no en tenen ni un pèl. Emprem les hipotètiques mocadorades com a metàfora del temps present. Era tradició de can Barça, democràtica i eterna, que la situació de club i equip es portés a plebiscit de l'estadi quan tocava jugar a casa. Si s'esgotava la paciència, el soci treia el mocador a voleiar i les directives del moment es posaven a tremolar. Si allò es convertia en un núvol blanc, teníem assegurat el relleu a la llotja. Ara el canvi de costums socials fa difícil d'imaginar que brandaràs un trist Kleenex com a símbol de protesta, però encara crèiem que era possible recuperar aquesta peculiar expressió, interrompuda, de fet, ja fa més d'una dècada, quan Gaspart aguantava el xàfec amb resignació cristiana. Al segle XXI, però, la mocadorada s'ha convertit en un anacronisme absolut, impossible de veure repetit. I tornem-hi: els de dalt ho saben i se n'aprofiten. Com voleu que hi hagi protesta i disconformitat amb la diversitat de gent que acudeix a l'estadi? Abans, el Camp Nou era ocupat per socis, categoria “de tota la vida”, que coneixien perfectament qui s'asseia al costat, al davant, al darrere i tres fileres més enllà, si era del mateix ram de la junta o força crític amb qui manés. Aquesta descripció, avui, temps de Seient lliure i ocupació turística, és ja pura entelèquia. S'ha acabat el bròquil.

Com sempre, la realitat va davant de les lleis i l'observació de les grades comporta l'absència de milers i milers de culers que prefereixen la comoditat del sofà i la televisió. Són substituïts, en el millor dels casos, per ocupants puntuals del Seient lliure que van allà, al matx en qüestió, com qui va de visita a casa aliena, intimidats davant l'escenari i sense gaire desig de protagonisme. No se senten legitimats per expressar la seva opinió de viva veu. Després, turistes, turistes a dojo, arribats de tot arreu. Com espereu que aquests hi diguin la seva? Si assisteixen a un xou, només entestats a no perdre's detall del car espectacle. Vist com van els papers d'aquesta auca, l'equilibri de poders, els socis que coneixen perfectament la funció del mocador i en farien ús puntual per dir-hi la seva es troben en franca minoria. No són encara quatre gats, però Déu n'hi do com ha minvat el percentatge. Aleshores, de propina, entra en acció la propaganda de la premsa connivent, que minimitza la protesta cap a l'actual directiva argumentant que a la graderia del Camp Nou no se'n veuen, de mocadors. Sou molt llestos i arbitraris, ja vàreu emprar aquesta estratègia amb el referèndum de la remodelació de l'estadi, assegurant que la gent estava d'acord amb la línia oficial. Remodelació, per cert, de la qual ja no hem sabut res més i només intuïm la llarga mà de l'infame Qatar al darrere. Així se salvaguarden els interessos de l'establishment, d'aquesta colla de murris: com que no hi ha mocadorades, senyal inequívoc que la gran majoria silenciosa combrega amb les decisions del president i la directiva. Ja s'ho saben manegar, ja. Per a ells, llàstima que hi hagi uns quants dissidents, encara, amb mocador virtual al vent. El pitjor, el gran risc, és que no volen ni diversitat ni democràcia.