Es veu i està comprovat que cal anar amb peus de plom per qualsevol iniciativa que es tingui. En el futbol també. O més. Però amb determinació. Més val. Si el Barça vol lluir el que es pot considerar el tercer equipament en el proper partit de lliga que, ves per on, recorda la senyera si no es vol dir que és la senyera, ha de seguir amb tots els ets i uts la legislació vigent. Cal que es miri amb lupa la reglamentació i tenir-ho tot lligat i ben lligat per estalviar-se problemes. I sancions. Econòmiques i esportives. Amb tota la cautela del món els blaugrana han parlat amb tots els estaments possibles des de la federació espanyola fins a la Lliga de Futbol Professional, no fos cas que per una qüestió burocràtica el Barça no pogués jugar amb la samarreta de la senyera que ja es va posar la temporada passada en algunes ocasions, llavors apareixia formalment com el segon equipament i justament també contra l'Athletic Club de Bilbao. I a més el sancionessin. Pragmàtics al cent per cent. I amb el suport definitiu d'un precedent clar i contundent. Ningú s'hi pot negar. El Barça s'afegeix així als actes de celebració del Tricentenari. Advertit l'àrbitre d'aquest canvi, no podrà argumentar res de res per impedir-ho. Cap d'aquells criteris arbitrals que sovint només entén l'àrbitre que els pren seran aplicables aquest dissabte si el Barça té el vistiplau federatiu. I l'àrbitre ho haurà d'acceptar i no podrà reclamar que jugui amb la samarreta blaugrana, l'oficial. La senyera és la tercera indumentària, si es pot considerar així, darrere d'una samarreta rosa que aquesta temporada s'ha adoptat com a segon equipament. El canvi de samarreta té el suport i la complicitat de l'equip basc, que serà al Camp Nou amb el seu segon equipament per estalviar a l'àrbitre qualsevol possible confusió i decisió. I estalviar-li l'aplicació del seu criteri. Un perill. No els calen, als bascos, gaires explicacions pel canvi de vestuari. Sense cap problema. La temporada passada aquesta conjunció cromàtica ja va coincidir en un camp de futbol i amb els mateixos protagonistes. El Barça jugarà amb la samarreta de la senyera i l'equipament de l'Athletic evoca l'ikurrin. Amb normalitat. Amb tota la normalitat del món.

La majoria de clubs de futbol cada temporada renoven el fons d'armari. És inevitable que apareguin nous models. Fins i tot sembla obligatori. El negoci és el negoci. Les samarretes de tots colors que identifiquen els clubs perden sovint la seva identitat i els colors tradicionals desapareixen per donar pas a tota mena de dissenys per complaure el mercat o, més ben dit, per crear en el mercat la necessitat de tenir la nova samarreta. La de la temporada anterior ja queda antiga. Difícilment es poden reconèixer els equips de futbol per segons quines samarretes llueixen. La samarreta del Barça de la senyera, malgrat que ha deixat pas a la samarreta rosa aquesta temporada, continua molt present en l'imaginari barcelonista. Pel seu simbolisme aquesta samarreta, que no és exclusiva del Barça i que molts clubs catalans han adoptat com a seva des de fa temps i que la defensen des de sempre, serà dissabte a la tarda al Camp Nou. I amb un significat irrenunciable. El dia que el Barça vol afegir-se als actes del Tricentenari. L'àrbitre del partit ja ho sap.