Tancat el camp d'entrenament del Barça, ara el seu entrenador, Luis Enrique Martínez, ha decidit que no hi haurà explicacions a la sala de premsa. Hi acudirà per una formalitat, per complir amb una mena de drets adquirits pels mitjans de comunicació, però ja ha advertit que totes les preguntes al voltant del que fa i desfà a la pissarra seran rebutjades. D'entrada, comprensible. Ara bé, quina llàstima, oi? Atribueixo a Luis Enrique, des que era jugador, una falta manifesta a l'hora d'explicar-se futbolísticament. És més de batalla dialèctica o de raonar fets de la vida. De futbol, res. Una llàstima. Entenc que Luis Enrique no s'exposi durant la setmana ni tampoc que ho faci, fins i tot, abans d'un partit. No siguem ingenus: parlar dels teus plans en públic en la prèvia del partit pot esdevenir un suïcidi o una ocurrència que es pot pagar molt cara. Això de donar l'alineació, de dir qui juga i qui no, des que em moc per aquest sector, sempre m'ha semblat al·lucinant quan un entrenador ha atorgat pistes al seu rival. Com a periodista, no ho dubtin, ho voldria saber tot, ara bé, si ens posem en el bàndol de l'entrenador, convindrem que es pot arribar a entendre. Tot i l'esforç per comprendre l'actitud de Luis Enrique, sospito que l'asturià, així com moltes de les accions que impulsa el Barça i la immensa majoria de les entitats, sembla que se senti fiscalitzat per la premsa, i això és un greu error, ja que, llevat d'algunes excepcions, la majoria dels informadors que treballen en el dia a dia dels clubs tenen la plausible vocació de traslladar a l'opinió pública allò que mereix interès per a l'audiència, els socis i seguidors.

Des de fa temps, el Barça, jugadors i directius consideren que els mitjans de comunicació ja no poden ser el conductor que interpreti la seva realitat i, a través de canals propis en diverses dimensions, l'entitat catalana ha codificat els seus significats sense passar pels que la societat considera els especialistes en comunicació, altrament dits, periodistes. És clar que algú podria tenir la temptació de considerar el personal dels canals de comunicació de les entitats com a periodistes, quan la definició que descriu la tasca periodística està força lluny de la que compleix –amb bones pràctiques, tot sigui dit– el personal dels serveis de premsa.

Bé, ens quedarà explicar el que veiem, com sempre hem fet, amb coneixement de causa perquè hem jugat alguna vegada a aquest esport o sense haver xutat mai cap pilota.

Quan Guardiola, Cruyff, Vilanova, Van Gaal, fins i tot Rijkaard i Martino han intentat explicar el que feien han estat més o menys creïbles, però al cap i a la fi entenien que els seguidors es mereixien una explicació del que feien en el seu equip, sobretot després d'un partit.

Luis Enrique ha optat per una altra posició. Ell sabrà. Tot i així, no treu que rebrà suport i comprensió per transmetre-li tota la confiança perquè se senti protegit i estimat. I per nosaltres, que no s'amoïni, que si no ha de reinventar la sopa d'all, en això del futbol ja està quasi tot escrit.