Berlín ha estat l'escenari d'un altre rècord de la marató. El kenyà Dennis Kimetto, amb 2h02:58, va rebaixar en gairebé mig minut la marca mundial que tenia el seu compatriota Wilson Kipsang, també obtinguda a la capital alemanya. Kimetto obre unes grans expectatives en baixar de les dues hores i tres minuts, ja que s'albira que, en un temps prudencial, puguem veure córrer la marató per sota de les dues hores. La millora en la preparació dels excepcionals atletes africans i un circuit com el de Berlín ho fan possible. La marató alemanya té una característica bàsica, que és el mínim desnivell que ofereix; un fet que també podria ser equiparable en el cas de Barcelona, amb l'excepció de la pujada del Paral·lel, però a la capital catalana els atletes han de lluitar contra una climatologia desfavorable, bàsicament la xafogor, mentre que Berlín disposa d'un clima idoni per assolir els rècords. I tampoc és menor l'aspecte psicològic d'impuls dels atletes, que a la ciutat alemanya troben un multitudinari públic absolutament entregat que anima des del primer minut i durant tot el recorregut d'una manera impressionant. Un punt en què Barcelona ha de treballar, ja que, si bé el clima mediterrani no és modificable, sí que pot ser millorable l'impuls de l'afició pel bon atletisme.