Encara que la temporada fa poc que ha començat ja estem immersos de ple en el ball. Fins dimarts no vam haver de jugar davant d'un equip de pes, i les coses havien anat bastant bé, per no dir excel·lentment. El PSG ens va mostrar les nostres febleses, i per tant les coses a millorar. Dic això perquè ja he llegit i sentit algunes veus que parlaven de problemes greus i en un to derrotista que em sembla injustificat i poc intel·ligent. Ja vaig avisar (fent una mica el paper d'advocat del diable) que encara estàvem formant un equip i que s'havien fet molts canvis en la línia vertebral del Barça, sense oblidar tot allò que està succeint al voltant del club (judicis, guerres internes en la directiva i les guerres, fratricides, entre la junta actual i la junta anterior) i que tot això podia afectar el primer equip.

Com ja sabeu d'anteriors articles alguns dies ens trobem al restaurant Puerto Madero uns quants empresaris, socis del Barça i simpatitzants, per parlar i fer Barça. La veritat és que en aquests àpats, on es viu el Barça de forma molt especial i pura, acabo traient moltes conclusions interessants, pràctiques i aplicables al FC Barcelona (les utilitzaré amb permís de tots els implicats). Ara puc incorporar més informació i opinió, atès que des de fa un mes he començat a jugar una lliga de futbol 7 amb el club La Pava, de Castelldefels. Després de cada partit fem la famosa cerveseta i parlem, com no podia ser d'una altra manera, de futbol i Barça. Com que aquest equip en què jugo està format per gent d'arreu del món (catalans, uruguaians, italians i argentins, de fet es diu Els Internacionals), rebo informació i opinió de com es veu el nostre club des de diferents àmbits i cultures, i us puc ben assegurar que resulta molt interessant, i sobretot productiu. Us en posaré un exemple. L'endemà del partit a Vila-real vam tenir l'oportunitat de comentar el partit i tot allò que envolta el Barça, i aquestes van ser les conclusions: no entenen com pot ser que dues directives que havien sigut amics i companys, que s'omplen la boca de fer el millor pel Barça, estiguin no només barallats sinó que hagin portat el nostre estimat club al jutjat. Tampoc entenien que es pensés que aquest any el Barça era imbatible i ho guanyaria tot ja des de un inici per haver guanyat alguns partits contra rivals clarament inferiors. Tots els que estàvem allà creiem que Luis Enrique estava i està fent una bona feina, però que necessita temps, col·laboració i confiança.

El Barça és el club més gran, és una filosofia i un sentiment, i tot això està per sobre d'interessos personals i/o odis. El Barça es mereix que tots aquells que volem exercir responsabilitats en el club ho fem amb l'objectiu de servir el soci i garantir que el nostre Barça sigui etern i sobretot sigui dels socis. I, si us plau, no oblidem que hem de ser justos i confiar en la feina dels professionals que treballen en el club, no siguem derrotistes ni oportunistes. Visca el Barça!