Diuen que Messi ho va passar malament el darrer cop que va estar davant d'un jutge, tant que per un instant va perdre l'equilibri, que sempre l'ha mantingut ferm en un camp de futbol.

La gent de Messi està elaborant un recurs contra la interlocutòria d'un jutge de Gavà que va desestimar un recurs anterior presentat pel jugador per evitar ser imputat per tres delictes de frau fiscal. El cas, vejam si ho entenem, és que sembla que hi ha hagut un ànim de defraudar diners a Hisenda. Atès això, no podem fer altra cosa que posar-nos al costat de qui vol saber la veritat. Però si el fiscal pensa que en aquesta xarxa suposadament corrupta Messi ha estat un simple actor secundari o terciari, com és que hi insisteix?

Desconec el món de Messi per atrevir-me a dir el que fa i desfà en el seu entorn més íntim, però sembla prou estrany que el jugador barcelonista, observant des de la distància el perfil que té, tingui certs coneixements economicofiscals per aprovar una cosa de l'abast del que es vol jutjar i que, en realitat, entengui de què va la cosa. És a dir, que el jugador hagi pogut donar la seva aprovació a les martingales familiars es podria acceptar perquè en realitat la confiança en el pare se suposa que fa que no hagis de buscar una tercera opinió o demanar un dictamen extern per validar el que t'està dient el progenitor. Entenc que en la versió més forçada de l'assumpte el pare li podria haver explicat el que volien fer amb els calés, però que d'aquí es pugui desprendre que el jugador entenia el que li deien em resulta fascinant. També pot passar, cosa que sembla més que lògica, que el jugador no sabés ni un borrall del que tramava el pare amb els diners que venien de l'explotació de la seva imatge. I, és clar, en aquest cas pot resultar colpidor que el futbolista estigui passant per aquest triple calvari: veure desaparèixer els calés en forma de multes milionàries, que el seu pare estigui en el punt de mira i que ell hagi d'asseure's al banc dels acusats. Massa, crec jo.

D'altra banda, hi ha qui pensa que Xavi Alonso, Iker Casillas i altres esportistes han liquidat el problema amb Hisenda pagant i desapareixent, mentre que Messi continua en escena com un delinqüent. Bé, no sembla que en els primers casos es tractés de la creació i el manteniment d'una estructura societària fictícia que tindria com a única finalitat eludir el deure amb la hisenda pública, com diu la interlocutòria del cas de l'argentí.

No descartem veure Leo Messi davant el jutge en un judici. Especialment perquè, més enllà dels tres delictes que se li imputen, no podem abandonar la sospita que el cas Messi és diferent perquè és jugador d'una de les grans icones catalanes, el FC Barcelona.

Avui, amb un procés polític com el que s'ha endegat des de Catalunya, qualsevol que es posiciona pot quedar assenyalat. El Barça, sorprenentment, ha vist com el seu president, Josep Maria Bartomeu, i el vicepresident d'economia, Javier Faus, no han estat imputats pel cas Neymar, de moment. Que el Barça no s'hagi posicionat en el procés del 9-N sospito que ha pogut tenir aquest premi alliberador.