Amplis sectors de l'esport català fa temps que han apostat ja per construir un estat propi per a Catalunya com a únic camí per aconseguir el reconeixement internacional dels nostres equips i esportistes, ja que les instàncies governamentals i federatives espanyoles han fet inviable qualsevol altra opció pel seu vet internacional a les federacions catalanes. Però en plena crisi política d'alt voltatge entre Catalunya i Espanya, els responsables esportius espanyols semblen decidits a afegir motius per decantar l'esport català cap a l'opció independentista. Amb amenaces com la del president de la LFP, Javier Tebas, que va assegurar que si Catalunya és independent el Barça i l'Espanyol, però també el Girona i el Sabadell, no podrien competir en la lliga espanyola. I amb agressions com la imposició de la llicència única esportiva estatal, una mesura de recentralització que pretén controlar i parasitar els diners dels milers de federats catalans i que, a més, és una greu invasió competencial que la Generalitat portarà al Constitucional. Per tot plegat, sembla que abans el 9-N qui fa la millor campanya pel sí i sí són els dirigents esportius espanyols. Perquè l'esport català, com una majoria social del país, té clar quines propostes són per avançar i quines per
recular.