1 Reclamar el que és evident. L'únic camí per aconseguir les coses que semblen més evidents, però que no hi ha manera d'assolir, és reivindicant-les. De vegades, cal insistir i reclamar més del compte fets que haurien de caure pel seu propi pes, però val la pena intentar-ho, perquè de tant en tant, i sobretot, quan la reclamació és de sentit comú, es fa realitat el propòsit.

2 El FC Barcelona i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. És d'aquelles coses tan clares, tan naturals que, com dèiem, reclamar-les sembla una reiteració. Però calia fer-ho, calia insistir, perquè el Barça no estava en consonància amb la seva història, amb el seu paper cabdal en defensa de la democràcia, al costat del catalanisme i de les majories socials d'aquest país. Així que ens hi vam posar i ens vam mullar.

3 Tots units fem força. Vam trencar una espiral de silenci promovent un comunicat diversos grups barcelonistes per demanar que el Barça s'hi sumés, que formés part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Érem els següents: Èxit Blaugrana, Manifest Blaugrana, Un Crit Valent, Passió Blaugrana i Blaugranes a taula. Se'n va parlar: articles, debats televisius, tertúlies de ràdio, però el president Bartomeu i la directiva no s'hi volien comprometre, vés a saber per quins motius.

4 El punt d'inflexió. Al final va passar allò que sol passar sempre, que algú s'ha d'arremangar i anar a buscar firmes per la causa, i això va ser feina de Manifest Blaugrana. N'estic segur, si ells no s'hi haguessin posat, malgrat els impediments del club, la junta directiva no hauria canviat, malauradament, de criteri.

5 Cal pressionar de forma massiva. Com sol passar sempre, cal promoure els debats, cal trencar el silenci, cal arremangar-se per assolir els reptes i, sobretot, cal que milers de persones, de socis culers, pressionin i facin saber que volen una cosa, que la volen sense dubte. Llavors és quan poden començar a canviar les coses, quan, com en aquest cas, el president Bartomeu s'ho repensa.

6 Felicitats, Josep Maria Bartomeu. El president del Barça, finalment, ha posat el club on li pertoca, que és al costat de la majoria social de Catalunya, al costat, bàsicament, de la democràcia. Només demanàvem això... També és cert que fent-ho ara, sumant-s'hi en aquest moment de màxima dificultat en el procés cap al dret a decidir del poble català, el Barça arriba just en el punt en què la conjuntura és més incerta i complexa, potser quan és més necessari. Per tant, benvinguda demora, benvinguda suma, benvinguda reivindicació i seguim, que el futur el tenim per escriure i queda moltíssima feina per fer.