Divendres passat, la FIFA va publicar una nota al seu web sobre la recepció oficial de la investigació que es porta a terme per a demostrar –jo crec que a hores d'ara ja no es tracta d'aclarir– que hi va haver corrupció en l'adjudicació de les copes del món de Rússia i Qatar. Que membres de la FIFA van ser comprats per a que votaren Rússia i, sobretot, Qatar.

Hans-Joachim Eckert, responsable del procés d'adjudicació de les candidatures, va anunciar en aquesta nota oficial i en una conferència de premsa, que el màxim organisme del futbol mundial analitzaria els informes que li han estat lliurats per una comissió independent d'investigació, però immediatament va dir que en cap cas els faria públics, tot afirmant que fer-ho “deixaria la FIFA en una situació legal molt difícil”.

Dir que això és sorprenent seria pura retòrica. Poques coses sorprenen ja de la FIFA. Però això sí que és sorprenent. Després d'una intensa pressió mediàtica, la federació va acceptar que Michael Garcia, un antic fiscal dels Estats Units, encapçalés un comitè investigador que és el que ha lliurat les conclusions ara. Amb la intenció de netejar la imatge de corrupció generalitzada de l'organisme. Si quan aquest lliura les conclusions la FIFA respon que no es poden publicar perquè deixarien la FIFA en una situació legal molt difícil doncs ja m'explicareu què n'hem de pensar.

Per cert, atenció als moviments de Platini, que divendres mateix va deixar caure com qui no vol la cosa que “hom no ha d'usar el futbol, sinó servir el futbol”. No va esmentar el nom de Sepp Blatter, però en el context en el qual ho va dir i en vista de la reacció a la investigació, és evident que no calia. Tots l'hem entès.