De Cornellà a Llagostera
A tot estirar, només un
No vull ser un avantatgista, però abans de diumenge ja vaig advertir que l'Atlético de Madrid guanyaria. Era fàcil, molt fàcil fer la predicció. Tocant de peus a terra, sent realistes, hem de reconèixer que l'Espanyol és ara com ara un equip del mig tirant cap avall. I no passa res, absolutament res. Els madrilenys amb dos gols lletjos, d'aquells que es marquen sense saber com, en van tenir prou. Simplement perquè tocava, perquè la història del futbol massa sovint s'escriu així. I no passa res. Escoltes o llegeixes la notícia de la lesió de Sergio García talment com si fos una catàstrofe per a l'equip quan en realitat no n'hi ha per a tant. Amb ell o sense ell, l'equip tindrà un rendiment semblant. Té algun jugador imprescindible, l'Espanyol? A tot estirar, només un, el porter Kiko Casilla. I encara. Si el tòpic diu que no hi ha ningú imprescindible, l'Espanyol no és ningú per desmentir-lo. I no passa res. Veig que al final s'ha arreglat, però em van estranyar les reticències per deixar l'estadi al Cornellà. Més que plantejar-se qui pagava les despeses que comporta obrir el camp, la visita del Madrid suposo que es va presentar com una manera de fer negoci. No es tractava d'anar a mitges o a terços o al que sigui, però sembla prou evident que valia prou la pena fer un estudi de mercat per si de cas i tractar de captar els madridistes catalans (que n'hi ha, i força!). A part de si el club hi farà negoci o no, que no ho sé, crec que per veïnatge, per solidaritat amb el club més petit o pel que vulguin, s'havia de deixar que el Cornellà jugués un dels partits més importants de la seva història a l'estadi del vuitè poder. En això de deixar els camps als altres, al seu moment no vaig entendre l'actitud del Girona amb el Llagostera. Entre altres coses perquè compartir estadi també volia dir compartir les despeses de manteniment. Ara que, veient la quantitat de públic que va a Montilivi, potser ha sigut millor per al Llagostera anar a la costa. No ho sé. I no passa res.