El clàssic
a defensar una samarreta carregada
de valors, d'orgull i de sentiments. Això, els jugadors
ho saben
Ara ja poden pensar en el clàssic un cop el Barça ha jugat contra l'Ajax en la lliga de campions. Probablement ja hi pensaven tots plegats abans, però es veu que no queda bé dir-ho encara que sigui evident. Encara que es pensi i que un entrenador faci un plantejament conjunt per afrontar dos partits del calendari: el de l'Ajax de dimarts i el de dissabte a Madrid. S'ha de planificar sempre per aconseguir un millor rendiment. El partit de dissabte té la transcendència de sempre. És un partit de rivalitat. De la rivalitat de sempre. Un partit que provoca els comentaris de sempre. La passió de sempre. I una mica més. Sigui quina sigui la classificació dels dos equips. El Barça té ara un avantatge de quatre punts. És un bon coixí, el que tenen els blaugrana ara que tot just ha començat la lliga. El Real Madrid, però, va fort. Molt fort. En la lliga goleja sense compassió. Sense miraments. Ronaldo ha fet els gols que han fet els dos cracs blaugrana junts, i se sap i és evident que Messi i Neymar fan gols. S'entenen i respecten les jerarquies dins el col·lectiu. Messi també és generós, molt generós, amb les assistències als seus companys. Ha endarrerit la seva posició al camp i això li permet diversificar el seu joc.
Segur que per anar amb garanties al Bernabéu cal construir un mig del camp que doni protecció a l'àrea blaugrana i que a la vegada impulsi l'equip cap a l'atac i pensi ràpid. Qui jugarà, no se sap. Messi, Neymar i Iniesta, veient el que va passar dimarts, diria que sí. Messi i Neymar dimarts no van acabar el partit, van ser substituïts. Si fem cas a Luis Enrique, el clàssic no hi té res a veure. Res. Però així el tècnic blaugrana es va estalviar riscos i un cop feta la feina els va donar descans. Sense pensar en dissabte. No s'hi pensa. Iniesta també va marxar abans d'acabar-se el partit. Pendents de l'estat físic de Busquets, la fortalesa i la capacitat demostrada per Mascherano dóna marge i possibilitats a l'entrenador per construir el mig del camp. Entrar en la reivindicació del talent de Xavi i situar-lo a l'equip és una de les moltes especulacions que apareixen poques hores abans del clàssic.
Sabem que Messi pot batre el rècord golejador de la lliga al Bernabéu. Ves per on. És un afegit a tots els al·licients que presenta un partit com aquest. No és la prioritat dels blaugrana ni del mateix Messi per afrontar el partit de lliga, però sí que es pot entendre com una motivació extra si és que cal alguna motivació per jugar partits com aquests. Si el pot batre i l'equip guanya, molt millor.
Tot i que el partit no és decisiu, els blaugrana saben que al Bernabéu s'hi va a jugar a futbol. I si es pot confirmar, amb un estil de joc que els porti a la victòria. S'hi va també a defensar una samarreta carregada de valors, d'orgull i de sentiments. I encara que no es vulgui aquesta càrrega és present malgrat les manifestacions públiques que es facin. Al vestidor es parla. Això ho saben els jugadors. Als nous se'ls deu haver explicat només una mica, si és que ja han fet els deures. A l'entrenador no se li ha de dir res. Ho sap. Ho ha viscut com a jugador i ha fet el salt del Bernabéu al Camp Nou com a futbolista. Ara com a responsable tècnic de l'equip ha de dibuixar com vol situar els seus jugadors al terreny de joc. I si és el cas, i fa debutar Luis Suárez al Bernabéu, ben poca cosa li haurà de dir. Fa dies que pensa que aquest cap de setmana pot tornar a jugar.