Ahir va fer tot just vuit anys que Fernando Alonso va guanyar el seu segon títol mundial, al volant d'un Renault que dirigia el controvertit Flavio Briatore. Era al Brasil, a Interlagos, i el fet d'aconseguir-ho sent tan jove i destronant Michael Schumacher li va obrir les portes de l'eternitat. D'aleshores ençà, el pilot asturià ha hagut de conviure amb decepcions, mals resultats, polèmiques esportives i baix rendiment. Una cronologia que dibuixa un present impensable fa vuit anys: Ferrari no hi compta i ara mateix no té equip per a l'any vinent. L'espanyol ha passat del “Bravo, Fernando” de Briatore al silenzio stampa de Ferrari.

A les Espanyes, però, han resumit els fracassos d'un dels seus estendards amb una frase que ha acabat dibuixant una realitat: “El cotxe no funciona.” Així, part de la premsa espanyola ha camuflat els desenganys amb el seu pilot, ha mantingut intactes les seves virtuts i ha desviat les responsabilitats cap a una altra direcció. Ha estat una justificació que, si ve té tics de veritat, també amaga moltes altres carències: quina responsabilitat té Alonso en el rendiment d'un cotxe? Si McLaren i Ferrari ho han deixat tot a les mans del pilot asturià, no és aquest el responsable final dels mals resultats?

Vagi per endavant que no seré jo qui posi en dubte les capacitats i virtuts del pilotatge d'Alonso. Primer, perquè no em pertoca, i segon, perquè no hi crec. L'asturià és un pilot excepcional i si tots els companys de la graella li reconeixen “el toc de volant”, deu ser per alguna raó. Però darrere de les seves frustracions i canvis d'equip, hi ha una realitat immutable. Alonso va ser bicampió amb Renault, un equip menor, però ha estat incapaç de repetir aquests èxits amb McLaren i Ferrari, dos gegants de la fórmula 1.

Ara, amb 33 anys, Alonso és a les portes de la decisió més important de la seva carrera. Ha d'encertar el tret a l'hora d'escollir equip i edificar un cotxe campió. Si no ho fa, haurà passat de ser Magic Alonso, l'heureu de Schumacher, a ser un esportista que ho va tenir tot per marcar una època, (inclòs el suport del Banco Santander), però que va fallar en el moment de la veritat.