El nord-americà James Watson, expert en genètica i Premi Nobel, va exposar l'any 2007 que l'home negre és, per naturalesa, menys intel·ligent que l'home blanc. Aquesta afirmació va caure com una bomba entre la comunitat científica, indignada amb aquesta idea que contradeia tots els estudis que demostren que una capacitat mental correctament desenvolupada no distingeix entre races. Fa uns anys va sorgir a França un debat al voltant de les categories inferiors que va generar una gran polèmica entre la societat gala. Es va proposar la idea de dosificar els joves futbolistes negres, descendents d'africans, en les categories inferiors perquè mostraven massa superioritat al terreny de joc i no deixaven espai als talentosos jugadors blancs d'avantpassats purament francesos. Lògicament, aquesta proposta no va passar desapercebuda entre aquells sectors més sensibles amb els greuges comparatius per raons de raça. La setmana passada, l'entrenador del Girondins de Bordeus, l'exinternacional francès Willy Sagnol, va declarar en un diari nacional: “El típic futbolista africà és més barat i potent físicament, però per jugar a futbol també són necessàries la tècnica, la disciplina i la intel·ligència.” Unes declaracions que van incendiar el panorama futbolístic a França. Cóm és possible que un entrenador que dirigeix jugadors de Mali, Benín, el Senegal, Tunísia o el Gabon digui aquestes coses? Liliam Thuram ha declarat sentir-se entristit i decebut després d'escoltar les paraules del seu excompany, que “evidencien els prejudicis encara presents” en la societat francesa. A causa de la repercussió de les seves paraules, Sagnol va matisar les seves declaracions i va demanar disculpes. El cap de setmana passat, el Girondins tenia partit i tothom mirava amb lupa cada moviment. Cheick Diabaté, davanter malià i estrella de l'equip, va fer el gol de la victòria i, en un gest de grandesa, va córrer fins a la banqueta per abraçar un Sagnol que es va posar a plorar. Sempre és bo analitzar aspectes i situacions en la vida, però s'ha d'anar amb molt de compte a posar etiquetes. És el perill dels tòpics típics.