“Els diners tenen la particularitat de poder comprar-ho tot. D'apropiar-se de tots els objectes. Són, doncs, l'objecte per excel·lència.” Karl Marx.

La IAAF, l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme, ha escollit la capital de Qatar, Doha, com a seu del mundial d'atletisme del 2019. I el principal argument per triar el país àrab al davant de Barcelona i de la nord-americana Eugene ha estat la gran inversió que el xeic està disposat a fer-hi. Que ha posat els diners sobre la taula, vaja. I no em sembla criticable, la veritat. Aquí tothom vetlla pels seus interessos. Però si traiem la mirada d'aquest escenari concret i obrim la perspectiva, entrem en un territori més fangós. M'explico.

La IAAF ha fet exactament la mateixa tria que la FIFA amb el mundial de futbol i que la IHF amb el d'handbol. I el COI podria ser el proper amb els Jocs Olímpics. I això, la imatge global, sí que és més preocupant. Qatar ha decidit invertir arreu del món per repartir el seu capital i multiplicar els seus recursos. I el món l'hi permet. La permissivitat com a tragèdia. Si segueix aquesta dinàmica, i té tota la pinta de fer-ho, aviat Qatar s'haurà fet amo i senyor de l'esport mundial. Davant dels nostres ulls. I aquesta és la reivindicació. Estem assenyalant Qatar com a “culpable” de voler “conquerir” el món. I trobo que la responsabilitat és, més aviat, de qui es deixa convèncer.

Alguns poden pensar, amb raó, que el negoci funciona així. I que no hi ha cap mal a fer coincidir els interessos. Tu em vols i jo et vull. Win-win, en diuen. I és veritat. Tanmateix, només hi ha un perill. I és que, quan vulguis tornar a ser tu mateix, ja no puguis. Que les decisions que has pres al llarg de la vida hagin trencat amb la coherència dels teus orígens. Aleshores, ja no hi haurà marxa enrere. T'hauràs de mirar al mirall i admetre't tal com ets. Sense complexos ni mentides. Potser, i només potser, aleshores t'adonaràs que la necessitat et va portar a prendre decisions que has acabat pagant més cares del que et podies imaginar. I un refrany àrab et vindrà a la memòria. “Si em necessites, et posseiré.”