Abans de marcar tres gols al Sevilla, superant, en conseqüència, el rècord de Zarra, que se li va resistir durant uns quants partits, Leo Messi va fer unes declaracions en un diari esportiu argentí que van donar peu a una abundant hermenèutica. Tenint en compte com n'és de moderat en paraules aquest jugador en les seves entrevistes als mitjans audiovisuals, sospito que, en el cas de la premsa escrita, els seus entrevistadors tendeixen a complementar les seves declaracions i, fins i tot, a interpretar allò que no acaba de dir, si no és que hi afegeixen alguna cosa que potser és la que imaginen que vol dir o, en fi, la que voldrien que digués. El cas és que, pel que sembla, Messi va declarar que voldria continuar jugant al Barça, fins a retirar-s'hi, però que les coses no sempre surten tal com un voldria. És així que Messi, malgrat que pugui semblar que tot ho té a l'abast, també sabria que el desig pot ensopegar amb una realitat que no s'hi avé. Evidentment, posats a fer, jo també faig hermenèutica. I és així que també continuaré especulant sobre les circumstàncies que podrien fer que no pogués satisfer el seu desig.

Messi va millorar el seu contracte fa uns anys amb el Barça, però suposa que li pot arribar una altra oferta espectacular que l'obligaria a renunciar al club que tant estima per no desaprofitar la possibilitat de guanyar encara més? Tem que, malgrat la disposició mostrada a satisfer les seves demandes, arribi un moment (o una altra directiva) que el club no pugui assumir la seva fitxa? És allò que ja voldria quedar-se però que no podria per no perdre diners? O potser el seu temor és que el Barça volgués guanyar diners amb ell i, abans no fos massa tard i baixés la seva cotització, se'l vengués? Això perquè, encara que el consideri un patrimoni seu i algun directiu plorés, no renunciaria a treure profit de la mercaderia. Continuant parlant de diners, tema preferent en el món del futbol professional, hi ha el tema d'Hisenda, és a dir els problemes amb Hisenda. El cas és que la cosa caldeja i que, a vegades, els fraus a Hisenda fan que algun ric ho pagui i fins i tot acabi a la presó, com ara aquell president del Barça que tant s'emocionava i fins i tot plorava quan l'equip aconseguia un triomf important. Messi pensa que potser li seria convenient marxar de l'Estat espanyol, abandonant el Barça sense remei, per no fer front al que es podria derivar dels seus problemes amb Hisenda?

Tanmateix, posada a especular sobre unes hipotètiques declaracions, tinc una altra intuïció: que el desig conscient de Messi és quedar-se al Barça, però que l'inconscient vol marxar-ne. Seria un desig reprimit que no s'atreveix a assumir o a afrontar. Ho exposo d'aquesta manera perquè no em fa l'efecte que Messi sigui un cínic que menteixi deliberadament sobre els seus desitjos reals. El cas és que no em semblaria tan estrany que volgués marxar i, fins i tot, que no fos només per diners. Messi ha passat tota la seva vida futbolística a can Barça, on es pot haver sentit protegit, cuidat pels companys, estimat pels aficionats i tota la pesca. Però a la vegada el Barça és una mena de figura patriarcal, que li marca uns límits que potser voldria traspassar. És el món conegut, que empara, però que també ofega. I aquest home, potser, encara que no s'ho digui, té un desig de viure experiències. Encara més quan el present del Barça és confús i passa un moment de transició incerta. Ell estava acostumat a guanyar sempre, i ara costa més. De moment, però, continuem disfrutant de Messi quan és Messi, encara que, fins i tot marcant tres gols, tampoc contra el Sevilla va semblar del tot afinat enmig d'un joc barcelonista que no tenia delicadesa per fer-se més enèrgic, febril, potser coratjós a la manera de Luis Enrique. I celebrem que tenim encara un jugador tan excepcional. No només són els gols que ha fet, sinó com els ha fet i tots aquells altres que ha fet possibles.