Un bon amic, quan s'acosten aquestes dates, sempre em recorda: “ L'europeu d'handbol és una de les millors competicions del món.” I té raó. Diumenge, quan m'assegui davant l'ordinador (ara el món funciona així: al portàtil hi veus les coses que vols, a la televisió les que t'ofereixen), tindré aquella sensació que comença un espectacle únic i exclusiu. Malauradament, però, exclusiu per poc reconegut.

Croàcia i Hongria són les seus d'aquesta competició que recull els setze millors països de l'handbol europeu femení. Sí, femení. No ho havia esmentat? Perdó, doncs. He donat per suposat que parlàvem de la màxima expressió de la tècnica i la tàctica d'aquest esport. Mea culpa.

Nosaltres, els esportistes amateurs, els amants del sofà i l'espectacle, no fem esprints amb la pilota enganxada al peu, no esmaixem a cistella passada i no llancem per l'escaire a 15 metres de porteria. Les capacitats físiques regnen l'esport masculí mundial, és l'exhibicionisme del múscul, que converteix els professionals en una elit cada vegada més exclusiva. En l'esport femení, per contra, encara hi trobem la jerarquia de la tècnica i la tàctica. El govern dels orígens i les essències.

Però tornem al principi. Croàcia i Hongria capitalitzen l'organització d'aquest europeu. Enorme notícia. Això es tradueix en 24 partits de la primera fase, amb els pavellons pertinents sempre plens, i partits que es decideixen per detalls. Gairebé tots. No hi ha duels desiguals ni partits de farciment. No hi ha equips fora del nivell d'exigència i això els converteix en apassionants.

I acabo. Si mai heu vist un partit d'handbol i us ha agradat, ni que fos a estones, doneu-li una oportunitat. Us agradarà molt. Hi ha de tot. Si voleu veure l'excel·lència pura d'aquest esport, mireu-vos Noruega i el grup B. Per a pavellons plens i ambient d'eufòria desfermat, el grup A d'Hongria i el C de Croàcia. I si voleu degustar la rebel·lió, controleu Montenegro en el grup D. Un país esportiu molt recent que ja lluita amb les elits. Us ho imagineu?