Que la pràctica esportiva és beneficiosa a qualsevol edat no és cap descobriment. N'hi ha, però, que no es conformen a pal·liar el pas del temps amb un bon estat de forma i conserven aquell esperit competitiu i la il·lusió que se'ls va despertar en la primavera de la vida. Avui em volia referir al fenomen de l'atletisme veterà, que de ben segur és equiparable a altres modalitats esportives i que al país té un molt bon moment de salut. Fa uns dies, el Museu Melcior Colet va ser l'escenari del sisè acte de reconeixement a l'atletisme veterà català. En l'homenatge es va fer una distinció als 36 medallistes catalans en els diferents campionats internacionals del 2014: l'europeu a l'aire lliure d'Izmir (Turquia), l'europeu d'atletisme de muntanya de Nowa Ruda (Polònia) i el mundial en pista coberta de Budapest (Hongria). Dos dels protagonistes de l'acte van ser Joaquín Joyas (GA Lluïsos Mataró) i la gironina Maria Rosa Escribano, que van ser guardonats per haver batut respectivament els rècords mundials de 800 m (M55) i pentatló (W55) en pista coberta, el mes de febrer passat a Sabadell. El fenomen de l'atletisme veterà és ben variat: des d'exatletes internacionals que s'hi han reenganxat al cap d'un temps, d'altres de nivell més discret que no han abandonat mai la competició i, fins i tot, alguns que provenen d'altres disciplines esportives. En tot cas, és una pràctica a l'alça i que es demostra amb l'increment del nombre de llicències en les últimes temporades i que ja arriba gairebé a les 3.500 aquest curs.

L'acte, conduït de manera molt amena per l'exllançador de disc del CN Barcelona Jaume Ferret, va evidenciar les particularitats d'aquests campionats. El representant de la comissió de veterans de la Federació Catalana d'Atletisme anava enumerant els guardonats explicant anècdotes del protagonistes, tant d'abans, com durant i després de la competició. Va ser el cas, per exemple, de l'olímpic Manel González, que després d'assolir el títol mundial de 400 m (M50) va perdre el vol de tornada pel fet d'haver de passar el control antidopatge. D'altres no es van estar d'explicar l'esforç que suposava compaginar el món laboral i familiar amb la competició atlètica, i repartien agraïments a tort i dret. Entre les autoritats que lliuraven els guardons hi va participar Santi Siquier, representant del Consell Català de l'Esport. Recordant la seva etapa de velocista al CA Laietània i al FC Barcelona, Siquier va admetre que sent “enveja sana” pels guardonats i va destacar que eren “tot un referent i un mirall” per a les noves i velles generacions. En l'acte d'homenatge als veterans no hi podia faltar el barceloní Valentí Huch, que mereixeria un article sencer. Als 95 anys continua al peu del canó, entrenant-se de dilluns a divendres a l'estadi Serrahima, tot i que a les competicions espanyoles ja s'ha quedat sense cap rival de la seva categoria d'edat. Huch, que ha perdut el compte dels títols estatals de la seva col·lecció i té una vintena de rècords de diverses especialitats, no perd la il·lusió i ja pensa en el pròxim repte, el mundial a l'aire lliure de Lió, a l'agost del 2015. Més enllà dels campionats catalans i espanyols, les pròximes cites internacionals per a aquest exemplar col·lectiu seran també l'europeu de pista coberta a Torun (Polònia), del 23 al 28 d'abril, l'europeu de fora de l'estadi (marxa, cros i mitja marató), a Grosetto (Itàlia), del 15 al 17 maig, i el mundial d'atletisme de muntanya a Betws & Coed (Gran Bretanya), el 13 de setembre.