Amb el primer terç de temporada complert, els dubtes que presenta la planificació blaugrana feta l'estiu passat són evidents. L'equip de Luis Enrique funciona a batzegades, capaç de plantejar noves fórmules per contrarestar la potència del PSG i tres dies més tard veure's sec d'idees al camp del Getafe. Una trajectòria irregular que ja s'acusa en la classificació de la lliga i que fomenta el presagi negatiu de tancar la segona temporada en blanc. Però entre els dubtes, ha aparegut un focus –o dos, més ben dit–, més enllà de Leo Messi, que il·lumina l'equip quan li cal i que se situa a la porteria.

És remarcable el rendiment que estan oferint fins ara Claudio Bravo i Marc-André ter Stegen. Dos escollits per realitzar el complex relleu de Víctor Valdés i que estan demostrant la fiabilitat que es desitja per a altres nouvinguts a la plantilla. La regeneració que s'advertia difícil a causa de la coneguda pressió que exerceix la porteria blaugrana i que ha engolit més d'un porter amb tantes o més credencials –Baia, Lopetegui, Dutruel...– ha anat prou rodada. Sortosament, Bravo i Ter Stegen estan reflectint una personalitat destacable quan els toca donar la cara. El xilè, com a porter de la lliga, ha tingut l'oportunitat d'exhibir-la amb més regularitat, mentre que l'alemany ha disposat d'un aparador més limitat però tan atractiu com és el de la Champions, i que ara es veurà ampliat amb el de la copa del Rei. Un sistema de rotacions buscat o fruit de la diplomàcia, però que funciona tot i la incertesa que podia generar. Hi ha ajudat, en gran mesura, l'actitud dels dos protagonistes.

Bravo i Ter Stegen han digerit bé el fet de comparar forces partit rere partit, conscients que no es pot cedir terreny. Competència sana, que obliga a estar sempre preparat i que tant de bo donés el mateix resultat en altres posicions del terreny de joc. S'ha passat d'una llarga etapa en què els galons de porter titular eren inqüestionables –per mèrits de Valdés– a plantejar-se un nova pregunta en les converses dels aficionats blaugrana: qui t'agrada més Bravo o Ter Stegen? Sens dubte, el millor símptoma de l'encert a l'hora d'escollir els dos porters, en contrast amb la gestió realitzada per la secretaria tècnica blaugrana en altres places.

Els dos porters han fet mèrits per guanyar-se la confiança del tècnic i els companys. Sense anar més lluny, una gran aturada de Bravo –a hores d'ara el porter menys golejat de la lliga– va impedir marxar de Getafe amb un càstig superior a l'empat. Tres dies abans, al Camp Nou, Ter Stegen també havia demostrat solidesa contra el PSG. Ara mateix, doncs, aquest duel particular presenta un resultat equilibrat, i mentre continuï així la porteria blaugrana transmetrà seguretat a tot el conjunt.

La situació, però, té un element negatiu. Es tracta de Jordi Masip, el tercer porter, abocat a viure una temporada en blanc tot i haver acreditat que té nivell el curs passat amb el filial. El panorama no beneficia la progressió del porter sabadellenc, que de moment només ha pogut actuar en partit oficial en la final de la supercopa catalana. És obligat, doncs, que es replantegi la necessitat de tenir un tercer porter en la primera plantilla blaugrana.