Amb el pri­mer terç de tem­po­rada com­plert, els dub­tes que pre­senta la pla­ni­fi­cació blau­grana feta l'estiu pas­sat són evi­dents. L'equip de Luis Enri­que fun­ci­ona a bat­ze­ga­des, capaç de plan­te­jar noves fórmu­les per con­tra­res­tar la potència del PSG i tres dies més tard veure's sec d'idees al camp del Getafe. Una tra­jectòria irre­gu­lar que ja s'acusa en la clas­si­fi­cació de la lliga i que fomenta el pre­sagi nega­tiu de tan­car la segona tem­po­rada en blanc. Però entre els dub­tes, ha apa­re­gut un focus –o dos, més ben dit–, més enllà de Leo Messi, que il·lumina l'equip quan li cal i que se situa a la por­te­ria.

És remar­ca­ble el ren­di­ment que estan ofe­rint fins ara Clau­dio Bravo i Marc-André ter Ste­gen. Dos esco­llits per rea­lit­zar el com­plex relleu de Víctor Valdés i que estan demos­trant la fia­bi­li­tat que es desitja per a altres nou­vin­guts a la plan­ti­lla. La rege­ne­ració que s'adver­tia difícil a causa de la cone­guda pressió que exer­ceix la por­te­ria blau­grana i que ha engo­lit més d'un por­ter amb tan­tes o més cre­den­ci­als –Baia, Lope­te­gui, Dutruel...– ha anat prou rodada. Sor­to­sa­ment, Bravo i Ter Ste­gen estan reflec­tint una per­so­na­li­tat des­ta­ca­ble quan els toca donar la cara. El xilè, com a por­ter de la lliga, ha tin­gut l'opor­tu­ni­tat d'exhi­bir-la amb més regu­la­ri­tat, men­tre que l'ale­many ha dis­po­sat d'un apa­ra­dor més limi­tat però tan atrac­tiu com és el de la Cham­pi­ons, i que ara es veurà ampliat amb el de la copa del Rei. Un sis­tema de rota­ci­ons bus­cat o fruit de la diplomàcia, però que fun­ci­ona tot i la incer­tesa que podia gene­rar. Hi ha aju­dat, en gran mesura, l'acti­tud dels dos pro­ta­go­nis­tes.

Bravo i Ter Ste­gen han dige­rit bé el fet de com­pa­rar for­ces par­tit rere par­tit, cons­ci­ents que no es pot cedir ter­reny. Com­petència sana, que obliga a estar sem­pre pre­pa­rat i que tant de bo donés el mateix resul­tat en altres posi­ci­ons del ter­reny de joc. S'ha pas­sat d'una llarga etapa en què els galons de por­ter titu­lar eren inqüesti­o­na­bles –per mèrits de Valdés– a plan­te­jar-se un nova pre­gunta en les con­ver­ses dels afi­ci­o­nats blau­grana: qui t'agrada més Bravo o Ter Ste­gen? Sens dubte, el millor símptoma de l'encert a l'hora d'esco­llir els dos por­ters, en con­trast amb la gestió rea­lit­zada per la secre­ta­ria tècnica blau­grana en altres pla­ces.

Els dos por­ters han fet mèrits per gua­nyar-se la con­fiança del tècnic i els com­panys. Sense anar més lluny, una gran atu­rada de Bravo –a hores d'ara el por­ter menys gole­jat de la lliga– va impe­dir mar­xar de Getafe amb un càstig supe­rior a l'empat. Tres dies abans, al Camp Nou, Ter Ste­gen també havia demos­trat soli­desa con­tra el PSG. Ara mateix, doncs, aquest duel par­ti­cu­lar pre­senta un resul­tat equi­li­brat, i men­tre con­tinuï així la por­te­ria blau­grana trans­metrà segu­re­tat a tot el con­junt.

La situ­ació, però, té un ele­ment nega­tiu. Es tracta de Jordi Masip, el ter­cer por­ter, abo­cat a viure una tem­po­rada en blanc tot i haver acre­di­tat que té nivell el curs pas­sat amb el filial. El pano­rama no bene­fi­cia la pro­gressió del por­ter saba­de­llenc, que de moment només ha pogut actuar en par­tit ofi­cial en la final de la super­copa cata­lana. És obli­gat, doncs, que es replan­tegi la neces­si­tat de tenir un ter­cer por­ter en la pri­mera plan­ti­lla blau­grana.