L'Espanyol rep aquesta nit el Rayo de Paco Jémez, un equip que es troba un lloc per sota a la classificació, amb els mateixos punts, però que ha arribat a aquesta situació tèbia de la taula per un camí ben diferent.

Els de Sergio González es basen en la solidesa defensiva i el bloc, mirant de fer mal aprofitant les poques arribades de què disposen, mentre que els madrilenys ho fan a través d'atacs massius intentant trencar el contrari amb velocitat. Un estil que ha permès al Rayo ser una rara avis en la lliga, almenys entre els modestos, però que des d'un plantejament que alguns han qualificat de suïcida ha aconseguit estabilitzar-se en la lliga BBVA.

Els números deixen al descobert que el Rayo encaixa més gols i perd més partits que l'Espanyol. De fet, els de Jémez han encaixat 28 gols en quinze partits i han perdut més de la meitat dels enfrontaments, vuit. L'Espanyol ha encaixat 23 gols i n'ha perdut sis. Totes les dades certifiquen que hi ha diferents maneres d'arribar al mateix punt.

Sergio, l'entrenador blanc-i-blau, ha assegurat que el Rayo és un equip molt vertical però que els seus estan en disposició de guanyar el primer partit fora de casa aquesta temporada. De fet, el rival d'avui és especialment feble a casa, on dels set partits que ha jugat només n'ha guanyat dos, n'ha empatat un i n'ha perdut quatre. Entre els equips que han guanyat a Vallecas hi ha l'Eibar i l'Elx.

El partit tindrà, a més, un punt de morbositat extra, ja que l'actual porter de l'equip és Cristian Álvarez, el que fou porter i capità de l'Espanyol i que va desaparèixer un dia sense donar explicacions la vigília del partit d'homenatge a Dani Jarque. Un Cristian que no està vivint un gran moment, ja que en la darrera setmana ha encaixat set gols entre lliga i copa.

Segur que tots els que volem que l'Espanyol guanyi el Rayo ens sentirem encara més feliços per cada gol que s'empassi el porter de Rosario.