Silencis. El bo d'en Douglas se serveix el bacalhau dourado de Natal i ningú gosa entreobrir la caixa dels trons. Les primeres aproximacions al drama han estat generalistes, el temps, el viatge, el pis llogat, les noies mediterrànies de malucs estrets, però ningú ha gosat anar al perquè de tot plegat. Tothom sap que no esguardava Europa amb la vanitat de saber-se un escollit, i que l'oportunitat de jugar al club de Ronaldo, Rivaldo, Ronaldinho i Neymar, va arribar sense més, com un d'aquells cops de sort de causa opaca i conseqüència incerta. La mare obre la veda i tothom esguarda de reüll el rostre restret del fill emigrat. No entén res del que passa, i la confusió el bloqueja en descobrir que no només s'ha d'acostumar al castellà, sinó que certs energúmens l'insisteixen a familiaritzar-lo amb una llengua coneguda com a català. Tampoc comprèn la insistència dels dirigents del Barça i la posterior convivència amb un entrenador que no l'ha utilitzat ni per cobrir els minuts escombraries en golejades estèrils. Una breu pausa dramàtica per beure aigua, i segueix desgranant amb tonada afligida la història del decorat fals d'una tragèdia sense final. A més, afegeix amb incredulitat, no desperta cap sentiment entre els aficionats més enllà d'una onada paternal de compassió per estar involuntàriament en un equip que no el pertany. I sí, sap que és difícil de creure però tampoc es pot queixar perquè hi ha un company el nom del qual no recorda, que una lesió prèvia al seu fitxatge l'ha obligat a passar per la sala d'operacions. Torna a prendre la copa d'aigua amb els dits entreoberts amb forma de tisores per tancar la seva crònica d'un fracàs anunciat, i és aquí, quan la desolació familiar embolcalla la taula, que el pare, patriarca sabedor de la seva autoritat moral, pren les regnes de l'estat d'ànim i etziba amb un tros de bacalhau dourado regalimant per la comissura: “Espanya està molt bé per anar de festa, estafar, beure vi, i conèixer dones d'esperit obert. Ara, per treballar, ja és una altra cosa.” Tothom assenteix amb evidència la sentència paterna i el bo d'en Douglas s'alleugera una mica, només una mica.