Confessaré que em va agradar molt el partit de tornada que el Barça va jugar a casa contra l'Osca. Ja sé que la diferència entre els jugadors d'un equip de primera, malgrat que molts d'ells no siguin els titulars, contra un segona B és molta. Em va semblar, però, que l'Osca estava ben posicionat i que jugava prou bé, malgrat que el 8-1 ho pugui desmentir. Vaig copsar un Barça ple d'alegria en el joc, combinant bé, atacant, com si s'hagués recuperat el millor Barça del passat. I quines eren les peces bàsiques? Un Bartra rei de l'àrea, emparat amb Mascherano, que combinava amb Sergi Roberto, senyor del mig camp, que empenyia una davantera en què Pedro s'erigia com la gran figura. Van completar l'equip Masip, Montoya, Adriano, Iniesta, Samper, Rafinha i Munir. En la segona part, van entrar i van afegir un gol Sandro i Adama. Vaig somiar que un entrenador agosarat mantenia aquesta alineació en el partit següent, tot i que es permetia un o dos canvis, i tenint Messi, Luis Suárez, Neymar, Xavi, Piqué i Alba a la banqueta, per si feien falta, ja que no es poden perdre punts. Somiava més encara: que l'aposta tenia èxit i que, d'una tacada, s'havia produït el relleu generacional inevitable, amb l'avantatge de tenir encara jugadors veterans a la recambra per si calgués comptar amb ells. I s'acabava així la temporada, guanyant: mans lliures per fer calaix, traspassar alguna figura i nodrir-se bàsicament amb jugadors que pugen del planter per així tenir un futur més racional.

El planter preocupa en veure la feblesa de l'actual Barça B. S'està lluny d'aquell estol de jugadors com Muniesa, Fontàs, Sergi Gómez, Planas, Oriol Romeu, que eren consistents i hi posaven l'ànima. Veiem ara gent molt tècnica com Bagnac, Ié, Diagné, però menys resistents, contundents o amb falta de concentració. No sabem si el problema està al Barça B o en el filtre d'entrada. Potser es cerca en els nois suficiència tècnica, però no tant implicació i identificació. Aspectes, aquests darrers, difícils amb l'agència d'importació en què s'han convertit els equips inferiors. Esperem que Eusebio i el nou cap del futbol de base d'enguany, Jordi Roura, hi posin remei. Cal estar-hi a sobre i que no es creï una xarxa d'interessos amb els nois que pugen, com desgraciadament passava de manera elemental al Barça de postguerra. Imaginin-se el que podria ser ara amb el creuament d'agències, agents i representants que hi ha ja des dels jugadors infantils.

L'altre somni és veure si en un futur es trobarà alternativa al patrocini de Qatar. El dia 22 es va lliurar el Memorial Joan Gomis de periodisme solidari, en la categoria de trajectòria, a Tomàs Alcoverro, corresponsal des de fa dècades a Beirut. En prendre la paraula va dir que un dels tres països que desestabilitzen l'Orient Mitjà és Qatar, que practica la diplomàcia del xec i que, sense cap escrúpol, ho compra tot: persones, ànimes i entitats. A tot Europa s'han creat en cada país dependències que renten la cara a un poder absolut basat en el diner. Manen al seu país i van estenent la seva zona d'influència

El somni dura poc. Menys que de Nadal a Sant Esteve. En el partit següent, contra el Còrdova, només van repetir quatre dels que van jugar contra l'Osca. Després apareix l'anunci de la proposta de renovació a Neymar, que tenia contracte fins al 2018, per dos anys més. Si fóssim càndids ens creuríem que, com s'ha dit, se'l vol renovar per assegurar-nos la seva presència davant possibles cants de sirena. Però després de veure les cartes amagades o lateralitats en tants assumptes, ens vénen sospites que poden anar en direccions diferents: a) Aquest augment que comportarà l'allargament de contracte no és una manera de compensar compromisos pendents o desviats del fitxatge inicial? b) No és airejar una bona notícia per tapar-ne alguna de desfavorable que pugui venir més tard com el traspàs quasi obligat d'alguna figura per compensar multes, pèrdues, indemnitzacions i seguir tenint resultats positius?

Recuperar la confiança en el club si no és un somni segur que sí que és un bon desig per al 2015.