Del partit de l'altre dia entre les seleccions del País Basc i Catalunya se'n poden fer, i se s'han fet, moltes reflexions, matisacions i crítiques. A banda de totes les consideracions, jo em vaig quedar amb un detall insignificant, sense cap mena d'importància per al conjunt de l'esdeveniment, però sí a la menuda. Els dos porters titulars de les dues seleccions tenien una relació directa amb l'Espanyol. Un, el basc Gorka Iraizoz, titular indiscutible amb l'Athletic, que el club català es va deixar escapar miserablement arran de tot l'afer Kameni que tan malament va acabar.

L'altre, Kiko Casilla, el titular de l'Espanyol i seleccionat per Del Bosque, a qui, ara sí, el club blanc-i-blau tindria, i deu tenir, la intenció de traspassar, tot i que les clàusules contractuals amb efectes retroactius a favor del Madrid frenen l'operació. Dels 20 milions hipotètics que podria costar el traspàs, la meitat haurien d'anar a les arques del club de Florentino
Pérez.
Avui s'acaba un altre any que per a l'Espanyol no ha estat gaire diferent dels anteriors. Gairebé sempre la mateixa pel·lícula, però amb inicis i finals contradictoris. Vull dir que, o s'espera el gener amb candeletes per recuperar el temps perdut o, al contrari, com que les coses estan anant bé i s'està en la glòria, no costa gens pensar en reptes més elevats.

És per això que estaria molt bé que aquesta vegada que es comença l'any amb tranquil·litat en el vessant esportiu s'intentessin recuperar velles sensacions i aspiracions que depenen, sobretot, d'aconseguir que hi hagi més aficionats a l'estadi. I en aquest sentit, estaria bé que algú es comencés a queixar dels horaris i els dies dels partits a casa. Segurament, l'Espanyol no és l'únic que hauria de posar els punts sobre les is, però sí que fa la sensació que massa sovint el tenen per un zero a l'esquerra. Bon any a tothom!