El nou gran capità
Des que Raül Tamudo va perdre la capitania de l'equip quan Pochettino va creure que havia de ser-ho el gran Dani Jarque, el braçal de capità en l'Espanyol ha tingut diferents propietaris i un gran simbolisme. Tamudo era, per dret, l'ídol de l'afició, i si bé lluïa la cinta de capità, tant de portes endins com cap enfora n'exercia ben poc. Al camp, però, era un bon líder, treballava, ajudava i defensava els seus companys. El seu substitut era el millor dels possibles, l'etern Dani Jarque. L'infortuni va impedir que el veiéssim com a capità en tota la seva esplendor, però, no en tinc cap dubte, hauria estat el més gran de tots. Després Iván de la Peña va recollir un testimoni mig enverinat, i ho va fer amb l'autoritat que tenia per la seva implicació, qualitat i ascendent sobre el grup. Després, el nou capità de l'Espanyol va ser Luis García. Tot un líder. Un gran element que va deixar empremta. Tristament, Cristian Álvarez, el porter argentí, el va succeir, un individu amb cap mena de compromís i que, per tant, mai no hauria d'haver estat capità. Tot plegat va ser un lamentable error. Ara, el capità és un jugador i una persona impressionant, Sergio García. Un gran futbolista que té un merescudíssim reconeixement de la plantilla i que exerceix a la perfecció el seu paper dins i fora del camp. La seva qualitat i treball n'avalen la capitania i els seguidors de l'Espanyol s'han rendit ja al seu talent. També és el capità de la selecció catalana, i és un orgull que un noi criat al Bon Pastor, que ha superat totes les dificultats que li ha posat al vida al davant, sigui un referent d'aquesta magnitud. Des d'aquestes línies vull adreçar un missatge als que a través de les xarxes socials han criticat la figura de Sergio García com a capità de la selecció per no haver respost en català en l'entrevista postpartit. El nostre capità ha de ser el que es comprometi amb la selecció i més partits hi jugui. Criticar-lo, menystenir-lo i faltar-li al respecte per l'idioma amb què es defensa, és un tret d'intolerants i curts de gambals. Precisament són aquestes persones plenes de prejudicis les que impedeixen que Catalunya faci passes endavant per assolir una major llibertat com a poble.