Dei­xem enrere el des­a­for­tu­nat any 2014, mar­cat per la mort de Titot Vila­nova, l'entre­na­dor que havia de dur a terme la tran­sició espor­tiva post-Guar­di­ola. Però Tito ho hagué de dei­xar l'estiu del 2013 per culpa de la malal­tia que el va por­tar a la mort. Com a remei d'emergència es va con­trac­tar el Tata Mar­tino, actual entre­na­dor de la selecció argen­tina. Un bon home i un bon entre­na­dor, però, pot­ser, no el més adi­ent per dur a terme la tran­sició que neces­si­tava l'equip, sobre­tot quan no va acon­se­guir que es cobris­sin amb nous fixat­ges aquells llocs de la plan­ti­lla que ho neces­si­ta­ven. Ha estat també l'any del comiat de Víctor Valdés, avui encara sense equip després de la greu lesió que patí en el par­tit con­tra el Celta de Vigo (26 de març). Encara avui hi ha dub­tes sobre els veri­ta­bles motius que van por­tar el por­ter de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat a no reno­var pel club. I resta pen­dent que pugui aco­mi­a­dar-se de l'afició blau­grana l'únic por­ter del club que, jun­ta­ment amb el mític Antoni Rama­llets, ha obtin­gut cinc vega­des el tro­feu Zamora.

Després de la polèmica del con­tracte de Ney­mar, de la dis­cu­ti­ble neces­si­tat de gas­tar-se un dis­ba­rat en el de Luis Suárez, dels encerts d'alguns fit­xat­ges (Clau­dio Bravo, Marc-André Ter Ste­gen –tota una pro­mesa–, Ivan Raki­tic), dels resul­tats incerts d'altres (Dou­glas, Tho­mas Ver­ma­e­len) i de les rein­cor­po­ra­ci­ons (Rafinha) i d'un inclas­si­fi­ca­ble Jérémy Mat­hieu, el 30 de desem­bre pas­sat el Tri­bu­nal d'Arbi­tratge Espor­tiu rati­fi­cava la decisió de la FIFA del 19 d'agost pas­sat que, per irre­gu­la­ri­tats en el fit­xatge de menors estran­gers, san­ci­o­nava el club amb una multa de 370.000 euros i la impos­si­bi­li­tat de fer nous fixat­ges fins al gener del 2016. Tot un pal que deixa molt tocats els ser­veis tècnics del club i que no deixa altre camí que la rein­cor­po­ració de juga­dors cedits o la incor­po­ració de juga­dors del plan­ter.

Després de 16 jor­na­des de lliga, sor­pre­nent­ment el pri­mer equip només ha encai­xat 7 gols (l'equip menys gole­jat, seguit del Real Madrid,
el València i l'Atlético de Madrid, amb gai­rebé el doble, 13 gols). Sor­pre­nent­ment perquè la línia més dis­cu­tida de l'equip i on es con­si­dera que
no s'ha fit­xat prou (manca un altre cen­tral de con­fiança i un relleu al late­ral dret, atès que Mon­toya no sem­bla com­plaure les exigències
de Luis Enri­que) segueix essent la defensa. En canvi, l'equip només ha mar­cat 36 gols, per 55 el Real Madrid (València, 28; Atlético de Madrid, 27, i Sevi­lla, 26). I això que el Barça dis­posa d'un dels millors –si no el millor– tri­dent ofen­siu del món (Ney­mar, Suárez, Messi) sense obli­dar el bon inici de tem­po­rada de Pedro. Els dub­tes,
però, han sor­git de les der­ro­tes en par­tits impor­tants de la Cham­pi­ons (3 a 2 con­tra el PSG a
París) i de la lliga (3 a 1 con­tra el Real Madrid al Ber­nabéu i der­rota a casa con­tra el Celta de Vigo per 0 a 1).

Això és el que hi ha per enda­vant: una tem­po­rada fins ara plena de dub­tes; una reno­vació del sis­tema de joc que no acaba de reei­xir; una reno­vació de plan­ti­lla que només es podrà fer amb recur­sos interns; una direcció espor­tiva sota sos­pita i una direc­tiva que sem­bla per­duda i amb una cre­di­bi­li­tat sota mínims que fa la sen­sació de no saber reac­ci­o­nar davant d'una crisi ins­ti­tu­ci­o­nal (afers Ney­mar i Laporta, sentència de la FIFA...) que podria esde­ve­nir també espor­tiva aquesta tem­po­rada (que se suma­ria a l'ante­rior) i la vinent.

Cal reac­ci­o­nar, i ràpida­ment, per recu­pe­rar una dinàmica posi­tiva. I, si no hi ha més remei, caldrà fer-ho incor­po­rant pro­me­ses del plan­ter. No és tan dolent si tenim en compte que en les dar­re­res reno­va­ci­ons (Johan Cruyff, Louis van Gaal, Frank Rijka­ard, Josep Guar­di­ola-Tito Vila­nova) la incor­po­ració de juga­dors de les cate­go­ries infe­ri­ors sem­pre ha donat bon resul­tat. És això que en diem el model de la Masia i que la FIFA no ha entès.