Un altre partit bonic i agradable de futbol va ser el de la selecció catalana amb la selecció basca. Hi va haver bon futbol, joc net i vam poder apreciar bons jugadors que en aquests moments no estan ni al Barça ni a l'Espanyol: Jonathan Soriano, Aleix Vidal, Fontàs, De la Bella, Sergi Gómez, Piti i Gerard Moreno. Vam veure que fer una selecció, si els jugadors s'hi apunten amb ganes, és relativament fàcil. Amb Xavi, Sergio García, Piqué, Sergi Busquets, Casilla, Alba i, quan puguin venir, Cesc i Bojan ja hi ha el canemàs fet. I aleshores penso, per què en política no es pot fer el mateix? Tenint clar que primer hem de ser i, quan siguem un estat nació reconegut, ja veurem com hem de ser. No s'entén que no es formi una llista amb Artur Mas, Oriol Junqueras, Núria de Gispert, Joan Rigol, Dolors Camats, Montserrat Tura, Dani Fernández, Marta Rovira, Manuel Tresserras, Francesc Homs, Ramon Espadaler, Miquel Buch, Josep Maria Vila-Abadal, Carme Forcadell, Muriel Casals i tots els que vulgueu afegir. Seria una selecció política guanyadora i anar tants de diferents barrejats esbandiria les reticències dels votants. I més quan el principal impulsor de la proposta del 25-N és nogensmenys que el president de la Generalitat, que a més acceptava no anar el primer de la llista i, també, no presentar-se ja en les eleccions següents. Les que, quan constituïts com a nació, serien les que preguntarien com aquesta ha de ser.

Tornant al futbol, les novetats de la quinzena han estat la ratificació del TAS en la de la sanció de la FIFA per les adduïdes irregularitats del Barça en el fitxatge de jugadors per a la Masia; la pèrdua del primer partit de lliga del 2015 del primer equip del Barça contra la Real Sociedad; la decepció de l'Espanyol, que després d'un meritori triomf al camp del Rayo contra un equip que entrena un dels candidats que el club va considerar a final de temporada, va perdre a casa contra l'Eibar i finalment el cessament de Zubizarreta com a director esportiu del Barça i la convocació d'eleccions a la presidència del Barça a final de temporada.

Quant al TAS, a sobre de totes les reflexions que s'han fet, hi afegiria que els de la FIFA entenen de futbol i saben que prohibint fitxar ofeguen el que se'n diu la mare dels ous. No per l'aspecte esportiu, que ja vam dir quan van sancionar el Barça que potser seria l'ocasió de retornar al bon camí, sinó ofegar-lo, doncs, en el moviment de diners de les compravendes que generen comissions i compensacions entre clubs que són les que alimenten les competicions i bona part del que és el negoci del futbol.

Quant a la derrota del Barça contra la Real Sociedad, la primera sorpresa és que no crèiem que Luis Enrique tingués el cap tan quadrat. Va fer potser una planificació correcta del que seria la setmana: retorn de vacances, primer partit el dia 4 contra la Real, partit de copa el 8 contra el Elx, i diumenge vinent partit de lliga contra l'Atlético. No va tenir, però, prou cintura per veure que dues hores abans havia perdut el Madrid i que s'obria la possibilitat de reduir la distància i que això convertia el partit amb la Real en el més important de la setmana. I no solament va esperar a la segona part per situar junts els tres davanters de renom, sinó que va renunciar a les bones rematades de cap de Piqué i Bartra si es produïen centrades de córner.

La previsible defenestració de Zubizarreta sembla que ha estat provocada per les seves declaracions després de perdre amb la Real, com si s'hagués volgut salvar de la crema pels fets que van desencadenar la sanció de la FIFA. Zubi, com a possibles decisions discutibles, ja havia acceptat les decisions de fitxar Tata Martino i Neymar sense que fossin iniciativa seva i també va emparar els fitxatges d'un jugador en mal estat, Vermaelen, i el fins ara inexplicable de Douglas. També és qui va proposar com a tècnic Luis Enrique, que cal veure encara si podrà, amb els seus mètodes, treure un bon rendiment dels jugadors que té. Ara, el president s'ha explicat i ha argumentat com a causa principal de la destitució la pèrdua de confiança.