La setmana passada vam tancar la carpeta del 2014 i, com és tradició la majoria de diaris, ràdios i televisions van passar balanç dels esdeveniments esportius més destacables de l'any. Entre els diversos resums que vaig poder fullejar em va cridar l'atenció un que va publicar The Guardian. En aquest cas no es tractava de glossar les fites més destacades del curs, sinó més aviat el contrari. El rotatiu anglès va elaborar una llista amb les deu personalitats més antiesportives de l'any. Una mena d'antiherois. Entre els nominats, hi apareixia un que va tenir força protagonisme en les planes d'aquest diari, Mahiedine Mekhissi-Benabbad. El fondista francès va aconseguir la victòria en la final dels 3.000m obstacles de l'europeu de Zuric amb molta suficiència i a l'inici de la recta d'arribada es va treure la samarreta per començar a celebrar el que havia de suposar el seu tercer títol continental consecutiu. Molts dels seus rivals ho van interpretar com una falta de consideració. El jutge de competició només el va amonestar amb una targeta groga, però la posterior reclamació de la Federació Espanyola d'Atletisme va acabar provocant la seva desqualificació i, de retruc, l'avenç del lloretenc Àngel Mullera de la quarta posició al tercer graó del podi. La conducta antiesportiva de Mekhissi, que ja havia protagonitzat altres comportaments reprovables durant la seva trajectòria atlètica, podria haver tingut dos apèndixs en el llistat del The Guardian. Un cop coneguda la desqualificació, l'atleta selvatà va haver d'aguantar els improperis d'alguns periodistes francesos, que consideraven que no havia d'acceptar la medalla per una qüestió de dignitat. Vint-i-quatre hores després, Mullera encara va ser víctima de la conducta antiesportiva de Yoann Kowal, el també fondista gal que va acabar guanyant la medalla d'or. En la cerimònia de premis, Kowal va ignorar la presència de l'atleta català i no es va voler fotografiar al seu costat. Alguns dels aficionats al Letzigrund de Zuric van reprovar aquest comportament amb xiulets.

En el llistat de The Guardian hi apareix un segon atleta, l'astre jamaicà Usain Bolt, que en unes declaracions a The Times s'hauria referit amb menyspreu als Jocs de la Commonwealth de Glasgow, abans de competir-hi en la prova de relleus. Bolt ho va desmentir. En tot cas, el Llampec de Trelawni es va prendre el 2014 com un any sabàtic i va ser més notícia per les seves accions fora dels estadis que sobre el tartan. Entre les conductes antiesportives de l'any no hi podia faltar l'actual jugador del FC Barcelona Luis Suárez, que va mossegar l'italià Giorgio Chiellini en el mundial de futbol del Brasil. Com en el cas de Mekhissi, el comportament polèmic del davanter uruguaià és reincident. En aquesta llista negra també hi figuren: el propietari de Los Angeles Clippers Donald Sterling, pels seus comentaris racistes; el president de la FIFA, Joseph Blatter, per la polèmica adjudicació del mundial de futbol a Qatar; i el jugador de rugbi del Wigan Ben Flower, per la seva brutal agressió a un rival en la final de la Super League. Són notícies que, amb major o menor mesura, ja han estat tractades en les planes d'aquest diari. Completen la nòmina altres personatges menys coneguts fora de les illes Britàniques o d'esports amb poc seguiment aquí, com el criquet. He pogut comprovar que el rànquing de personalitats antiesportives no és exclusiu de The Guardian; i altres mitjans, com el The Telegraph, també han fet el seu llistat. En tot cas, em sembla una bona idea perquè, a banda de les grans fites esportives, sovint s'aprèn més amb les derrotes, i també amb les errades.