El Barça va decidir des del minut 1 que el partit d'ahir contra l'Atlético de Madrid era massa important i va aparcar les crisis institucionals i els absurds desacords interns. L'equip va funcionar amb una intensitat vibrant, com una pinya, ben coordinat i concentrat davant el perillós Atlético. I un gran Neymar va obrir la llauna i va tenir diverses oportunitats més. Els de Simeone van quedar reduïts a un equip aculat i van optar per una violència excessiva com a única manera d'aturar el Barça, fet que va provocar tensió i perill de lesió per a més d'un crac blaugrana. Només un penal dubtós els va permetre marcar. El trident del Barça va funcionar espectacularment amb grans combinacions i una velocitat endimoniada i Luis Suárez va marcar també en la primera part. Ahir el protagonista al Camp Nou va ser l'únic que havia de ser: el futbol. Messi, que avui aspira a la Pilota d'Or, va ser homenatjat i va brillar al terreny de joc, on toca parlar. El crac va liderar magistralment l'atac blaugrana i va fer el tercer gol decisiu. I la graderia es va dedicar a gaudir de l'espectacle, només tacat per la duresa del joc destructiu d'un impotent Atlético que va generar els únics xiulets de l'afició. El plebiscit el va guanyar el Barça i esperem que sigui una bona lliçó a partir d'ara.