Sergio García
No s'arronsa amb ningú.
És valent. Sergio García es fa veure
La pilota als peus. El cap aixecat. I tota la defensa contrària davant seu. Controla la pilota amb habilitat i es mou cap a l'àrea contrària o busca la combinació amb algun company. Canvia de ritme. La pilota la continua tenint enganxada als peus. I el cap alt. Té molt mèrit el que fa sovint Sergio García en un terreny de joc. També fa valer el seu cos menut davant defenses que li passen un pam. El jugador de l'Espanyol, en cada partit, en algun moment, et fa una demostració del que es pot fer jugant a futbol. Amb una pilota als peus o sense. Sap que el futbol és un joc col·lectiu que reclama recursos tècnics i una visió del que s'ha de fer o del que es pot fer. Interpreta el futbol amb generositat. No sempre juga en les millors condicions. Si no rep la pilota amb avantatge, és probable que ell mateix es construeixi el gol del no-res. Tocar, picar, combinar o driblar. Ho té tot. Ho sap fer tot sense posar-se nerviós. S'adapta a qualsevol posició. Es mou per on vol sense quedar-se clavat a les bandes, que les freqüenta si el joc ho reclama. Participa en l'elaboració de la majoria dels gols de l'equip. És el referent de l'equip, que el tindrà fins al 2018.
L'Espanyol el va fitxar del Betis. Abans havia passat pel Saragossa i el Llevant. Sergio García es va formar al planter del Barça. Algú li va dir en la seva etapa formativa que no servia per al futbol i ha passat com un dels màxims golejadors del futbol de base blaugrana. Coses que passen. Ha coincidit al filial blaugrana amb Valdés, Iniesta, Verdú, Oleguer, Jorquera, Trashorras i amb un Messi de 16 anys, entre d'altres. Actualment, és l'autèntic jugador franquícia de l'Espanyol. Els aficionats de l'Espanyol no el veuen com a moneda de canvi de cap traspàs per alleugerir l'economia perica. Ara mateix té massa valor. El veus moure's pels terrenys de jocs i fa valer la seva jerarquia durant els partits davant de tothom. No s'arronsa amb ningú. És valent. Sergio García es fa veure. Ho fa davant dels adversaris, davant dels seus companys i amb l'àrbitre. Juga amb pilota i sense. És molt conscient de la seva ascendència. Controla el ritme de cada partit. Sap aturar i accelerar el joc segons convé al seu equip. Domina el canvi de ritme com ningú. Incomoda les defenses contràries amb autoritat. Té categoria i talent per jugar en qualsevol equip. Ho ha demostrat. L'Espanyol aprofita ara el bon moment del davanter lluint un dels jugadors probablement amb més talent que ha tingut el club català en la seva història.
Actualment és el màxim golejador i capità de la selecció catalana de futbol i del seu equip, però mai no va marcar cap gol en competició oficial amb el Barça, amb el qual va jugar nou partits oficials coincidint amb Frank Rijkaard a la banqueta. Va sortir del Barça per guanyar-se les garrofes fora. Ha tingut ofertes per marxar a l'estranger, però ja és la cinquena temporada que defensa la samarreta de l'Espanyol. Ha jugat una Eurocopa i l'ha guanyada amb Luis Aragonés a la banqueta. Ha viscut també descensos amb el Saragossa i el Betis. Curiosament no ha estat un gran golejador malgrat la seva enorme capacitat golejadora en el futbol formatiu blaugrana i la seves genialitats futbolístiques.
Sergio García ja ha passat de la trentena i manté el lideratge i el reconeixement dels seus companys a l'Espanyol. És sabut que no parla idiomes, però amb la pilota als peus es fa entendre. I molt. Sergio García no és bo. És molt bo. Només cal veure'l jugar.