L'Espanyol viu un moment d'eufòria d'aquells que feia temps que no es manifestava en una afició més aviat resignada a l'anar fent. Els dos gols de Caicedo van suposar la remuntada contra tot un València i el pas als quarts de la copa. Per tot plegat es va desfermar un gran ambient a les grades del Power8 que va fer recordar les grans nits del 2007 en la UEFA. És cert que el València va jugar gairebé tot el partit amb un home menys per l'expulsió de Mustafi, però els valencians eren un rival molt fort per als blanc-i-blaus i eliminar-los ha estat una gran fita que permet situar la copa com el gran motor de la il·lusió recuperada per l'afició periquita. Un motiu d'orgull per a uns seguidors instal·lats des de fa temps en el derrotisme per un partit que va ser una demostració del millor del potencial de l'Espanyol. Sergio González ha sabut crear les bases d'un futbol que va permetre als blanc-i-blaus un festival d'atac, especialment en la segona part, amb una gran confiança en les seves possibilitats. Malgrat fracassos estrepitosos, com la derrota a casa contra l'Eibar, i altres de previsibles, com la golejada encaixada al Bernabéu, l'Espanyol de Sergio González demostra partit a partit que té caràcter, identitat i capacitat per sobreposar-se als mals moments, com fan els equips de raça.