Podria semblar que un mal resultat i un pèssim partit –el d'Anoeta– porten el Barça a la descomposició i que, al contrari, un gran partit i un excel·lent resultat –el del Camp Nou contra l'Atlético– ho arreglen tot; aquí pau i després glòria. Si, a més, hi afegim que el gran rival, el Real Madrid, ha fracassat estrepitosament en la copa i encadena unes quantes setmanes de davallada en el rendiment esportiu, ja es comencen a sentir algunes veus disposades a destapar l'ampolla de l'eufòria. No. És impossible que només una mala nit de futbol o una mala decisió de l'entrenador desencadeni la tempesta brutal de la setmana de Reis –cessaments, enfrontaments, eleccions...– si no hi ha les condicions necessàries perquè això es produeixi. Per tant, el que cal atacar són les causes de fons. Ara bé, és evident que només a través dels resultats i del bon joc del primer equip –a la llarga sempre acaben anant junts– es poden evitar nous episodis tempestuosos abans que se celebrin les anunciades eleccions. Tot el pes recau –més que mai– en el rendiment de l'equip dirigit per Luis Enrique i liderat per Leo Messi. La cohabitació entre el tècnic i el crac, si no pot ser excel·lent, hauria de ser com a mínim raonablement suportable, per aspirar als tres títols que hi ha en joc.