La copa d'Àfrica de futbol es disputa a Guinea Equatorial. Ja ho sé, que el món del futbol no és gens afeccionat a aturar-se un segon a mirar qui són els amfitrions de res, però és molt difícil passar per alt el fet que Guinea Equatorial és un dels estats considerats de forma unànime arreu del món dels més desastrosos pel que fa a tot. No només pel que fa als drets humans, que ho és de forma clara, sinó pel que fa a tot.

La decisió ha estat rocambolesca. La copa estava a punt de ser cancel·lada per les pors del brot d'Ebola existent encara en alguns països africans. No sé sap com, però Guinea Equatorial va aparèixer i va dir que podien organitzar-ho i podien assegurar que no tindrien problemes sanitaris, malgrat ser un dels pitjors països del món també pel que fa a assistència mèdica.

I el curiós és que ha estat així. Jugadors, tècnics, àrbitres i directius ja són allà, encara que de seguidors dels equips n'hi ha ben pocs. Tampoc no en podrien haver-hi molts. Les infraestructures són molt mínimes. Només tenen dos estadis diguem-ne presentables, han hagut d'importar gespa per a condicionar a tota pressa dos estadis més, les carreteres són un caos i els hotels justet, justet. Per no parlar del desastre d'hospitals que tenen.

El més indignant de tot? La campanya fastigosa que el dictador Obiang s'està organitzant a major glòria d'ell mateix. Ja ha fet quatre discursos a la nació explicant que sort que existeix Guinea Equatorial i que Guinea Equatorial ha rescatat el món de la pitjor de les catàstrofes, que evidentment seria quedar-se sense futbol.