Per si algú en tenia algun dubte, Leo Messi va tornar a parlar a la gespa, que és on millor s'expressa. Els fets, més que les paraules, demostren quin és el compromís del crac argentí amb el club blaugrana. I els seus gols, el seu joc, la seva actitud ens mostren quin és el pes que té dins i fora del vestidor. Enorme. Determinant. Ahir el rival no era dels més exigents de la lliga, però Messi va jugar com si ho fos. El Barça de Luis Enrique es va plantar a Riazor amb la lliçó d'Anoeta ben apresa. Unes hores abans, el Madrid havia guanyat a la seva manera al camp del Getafe i hauria estat imperdonable –a banda de probablement irrecuperable– una altra patinada com la de dues setmanes enrere contra la Real Sociedad. Així, Luis Enrique va repetir una alineació per primera vegada en tota la temporada. Va fer sortir els mateixos homes que diumenge passat van passar per damunt de l'Atlético de Madrid. Va deixar les rotacions per a una altra ocasió i va fer sortir, d'entrada, el millor onze possible. O, si més no, es va estalviar el risc de deixar algun dels cracs a la banqueta. Messi, ben acompanyat per tots els companys, molt intens tota l'estona, va deixar resolt el partit en la mitja part. Va fer tres gols, però en podrien haver estat cinc o sis, i va liderar l'equip amb fets.