El tòpic diu tantes i tantes coses que encara que no vulguis hi acabes atrapat. I a sobre et posa en evidència. El que ahir eren males cares, males crítiques, males sensacions, en menys de vint-i-quatre hores gira vent, gira vela, i apa, l'eufòria torna a imperar en els cenacles futbolístics. Amb gairebé només dos partits n'hi ha hagut ben bé prou. Tant és així que aquest noi, de nom Caicedo, sembla sortit d'un altre planeta, li ha desaparegut la ressaca i amb poca estona en té prou per enlluernar el personal. I no deixa de ser curiós que els gols d'ultimíssima hora els marquin els acabats d'entrar al terreny de joc. Ara l'Stuani, ara en Caicedo, difícilment són efectius si l'entrenador els posa en l'equip titular. Quines coses! L'altre dia, contra el Celta, va ser un partit de reconciliació, encara que només ho fos amb dotze mil seguidors, que són els que hi havia a l'estadi. Tot i que s'havia eliminat el València, l'afició encara no s'ho acabava de creure i el partit contra l'Eibar, de lliga, havia fet massa mal. És d'esperar que si continua amb aquest ritme de victòries i joc prou atractiu el Power 8 canviarà d'aspecte. De tota manera, quant a aquesta recuperació, em quedo amb el paper del mexicà Héctor Moreno. Amb ell al camp no es passen tantes angoixes en defensa i el primer que se n'adona és Kiko Casilla. Un bon porter sempre necessita un bon central. Jugar a la porteria pensant a veure quin error faran els teus companys ha de ser un suplici. Contra el Celta, el gol no arribava, però em mirava el partit amb la mateixa tranquil·litat que Moreno i els seus companys es treien les puces sobre. El problema, com ja estem acostumats a l'Espanyol, és que aquest noi ens durarà poc i la sensació és que serà un tornar a començar. Aquest noi hauria de tenir en compte l'esforç, amb avals personals, que va fer l'Espanyol per fitxar-lo. I l'oportunitat que li va donar de fer-se conèixer a Europa.