El fet que el Barça fa quatre partits que juga al mateix nivell que el millor que recordo, ha tranquil·litzat tant el soci que aspira als campionats com el degustador del bon futbol. Especialment, penso en la construcció del joc. Era meravellós veure, en el partit contra el Deportivo, com es construïa el joc des del darrere i, sense cap errada, la pilota arribava a la davantera, que és on s'arriscaven i acabaven xutant a porteria o perdent-la i, tot seguit, recuperant-la de nou i es creava una nova onada que la tornava a dur a la línia d'atac. Un Bravo, que no té gaire pinta de porter vestint amb màniga curta, molt segur. Un Piqué regnant sobre l'àrea, amb l'assegurança eficaç de Mascherano; un Alves contingut i un Alba insaciable. Venia després un Rakitic amb més reflexos i rapidesa que mai, ben acompanyat de Busquets i Iniesta i la simfonia del davant amb Suárez teixint futbol, Neymar trencant la previsibilitat i Messi aportant eficàcia amb un diversificat repertori de rematades. A més, el Barça B ha recuperat joc i punts, amb un Munir que fa de Messi; un Patric i un Joan Roman que, sense complicar-se, posen energia i hi van de cara i un Gumbau redescobert per Luis Enrique en la seva funció de pivot, menys vistós que Samper, però potser més eficaç. Tot plegat fa que en aquest moment en què es troba el club no es pugui desitjar gaire més, ahir ala nit va derrotar de nou a l'Atlético de Madrid a la Copa, que els respectius estats de gràcia durin tant com sigui possible. L'altre equip català de primera divisió, sense el defensa Eric, en la copa d'Àfrica, ha recuperat la classe d'Héctor Moreno, la bona forma de Casilla, la nova energia d'Abraham i la incògnita, desvetllada en positiu, del veterà Caicedo que, quan surt de refresc, aporta grams de saviesa futbolística per complementar Sergio García, l'altra peça de qualitat.

Un culer incondicional com és el ballarí Cesc Gelabert també ha posat de relleu la bellesa del futbol fent-lo dialogar amb la dansa en captar moments emblemàtics del Barça de Rijkaard, en un espectacle interessant al Teatre Nacional. La dansa, com a obra d'art, improvisa poc i, en general, és la interpretació amb molt treball, disciplina i reiteració del que ha imaginat el coreògraf. Comparada amb certs moments futbolístics, aquests la guanyen en veritat. Recordo el salt que, amb més elevació que un John Gilpin, va fer Garet Bale després de marcar un gol; el que en tornavís ascendent va fer Torres per marcar el primer gol al Madrid o l'estirada de Bravo quan va salvar una rematada inesperada de Juan Domínguez.

El joc, la tensió entre guanyar i perdre, el sentit d'equip són sempre bells, però hi ha esports que propicien més la bellesa plàstica que d'altres: els salts d'alçada, l'arribada de les finals de 100 o 200 m, la giragonsa prèvia al llançament del disc en atletisme; l'esmaixada o la devolució in extremis de tennis; el pas multicolor d'una volta ciclista quan entreveus com passa enmig d'un bosc; els salts de trampolí o les cares que emergeixen després d'un triomf...

Tornant al Barça, un no sap per què de cop tots els ingredients s'han posat a to i després de moltes contradiccions sembla que l'engranatge funciona. S'ha escrit que, de cop, els jugadors han abandonat les reticències i han decidit seguir l'entrenador. O que l'anunci d'eleccions al Barça ha posat treva al mal ambient. No ho sé, però espero que aquest president tan confiat que tenim ja s'haurà vacunat perquè l'oposició és sempre cruel. Alguns no en tindran prou amb la convocatòria. Voldran que plegui abans i que nomeni una gestora. No esperaran a veure si acabem bé les competicions, sinó que burxaran abans.

També s'ha dit que les afirmacions de Messi dient que es troba bé al Barça i validant-ho al terreny de joc hi han ajudat. Hi ha qui veia contradicció entre el que ha dit diverses vegades que li agradaria cloure la seva carrera al Barça, però que no sap on jugarà els anys futurs. Jo no n'hi veig. Ell es vol quedar. Amb període electoral de resultat incert o amb possibles urgències econòmiques per salvar exercicis, el club respondrà? Aquesta és la incertesa que el deu preocupar. Sigui una cosa o una altra, ha triat el bon camí: procurar fer una bona temporada.