Mentre el Madrid es reforça, Bartomeu continua en indissimulada campanya i la premsa oficialista penca de valent per convèncer-nos que no n'hi ha per tant, caldria estar ja per allò que realment interessa, les pròximes eleccions. Ja toca que el barcelonisme reflexioni per alterar la tendència històrica mil cops confirmada: només canvia de directiva quan les coses van esportivament pel pedregar. Per poc que entri la pilota, es resigna i permet la continuïtat del boig conegut. Aquest peculiar món és tan primari que serà qüestió d'apel·lar als asos a la màniga si volem un bon govern. I no existeix millor truc que Pep Guardiola per decantar una elecció decisiva de cara al futur del club. Avui dia, l'actual tècnic del Bayern no en voldrà saber res, optarà per la neutralitat i callarà les seves intencions de vot. Posició coherent i respectable, però no estem en temps de fair-play, com reclama només en teoria aquest president no votat que es passa el dia netejant la imatge d'una directiva tacada per un grapat d'errades.

Com que tot en el Barça és ben previsible, quan Laporta confirmi que es presentarà, l'establishment anirà a buscar-li la jugular. No permetran que repeteixi la gosadia de traure'ls la joguina preferida de les mans; ells, eterns propietaris del Barça. En el panorama actual, ja hi ha gent que espera aprofitar-se de la guerra sense quarter entre rosellistes, amb tota la seva trama al darrere, i laportistes, amb les referències d'aliats i símbols (i també, pífies gruixudes) que carrega damunt. Naturalment, aquell que aconsegueixi el suport de les poques patums de l'imaginari culer s'emportarà un grapat de vots. En el cas de Cruyff, per exemple, suposaran una minoria en percentatge. Estarem d'acord que només hi ha una persona que pot decidir les eleccions en un sentit o en un altre. I es diu Pep Guardiola. L'entrenador del Bayern, perfectament al corrent de qualsevol full que es mogui a casa, té tot el dret d'inhibir-se, però val més que es mulli, perquè aquest cop, sense dramatitzar, està en joc el futur del club a partir de la caríssima remodelació de l'estadi i tot el paquet de conseqüències que comportarà. I no ens referim només al model de club i a les seves senyes d'identitat, per si no fossin ja aspectes prou importants. Així doncs, tant de bo decideixi donar suport a aquells que vulguin servir el club de manera altruista, preparada i professional. Si això no el motivés prou, arribaríem a apel·lar al vessant privat del, esperem, futur president del Barça en un dia no gaire llunyà. Que ajudi a escombrar tota aquesta mediocritat que, de fa anys i panys, li ha negat el pa i la sal, l'ha difamat de mil maneres i que no li arriba, per descomptat, ni a la sola de la sabata. No es tracta de revenja passional. Com que coneix el club perfectament, sap en quines mans pot confiar, qui el mantindrà allà on mereix i qui el destrossarà. O, més ben dit, continuarà esmicolant-lo, si és que tornen a vèncer. Perquè els que hi ha ara no ho deixaran córrer, no. S'hi juguen massa, aniran a totes, ells i els seus aliats, encara que el seu interès no tingui a veure amb el futbol o l'amor desinteressat al club. Pep, pel bé del Barça i el país que estimes, més val que t'ho pensis i et mullis.