Sembla que aquest mes de gener acabarà demostrant que el Barça de Luis Enrique té més gruix i més futur del que se li augurava la vigília de Reis després de la derrota d'Anoeta. Falta el partit de demà al Calderón, que acredita com a favorit a un títol, encara que sigui el de copa, però dues victòries contra l'Atlético de Madrid (lliga i copa), dues golejades fora de casa (Dépor i Elx), un balanç de 23 gols a favor i 1 en contra (de penal) en sis partits i sobretot la sensació que l'equip ha crescut en la bona direcció han enterrat la percepció, segurament precipitada, que fa un mes rendia l'equip i posava data de caducitat a Luis Enrique a la banqueta del Camp Nou. Continua quedant molt per fer i tot per guanyar, però l'equip no amaga les seves fortaleses. Una de les importants és que costa molt fer-li un gol, perquè la porteria està molt ben coberta, perquè defensen tots, ja sigui pressionant a dalt en bloc o implicant-se en la transició defensiva, i perquè l'estratègia ha passat de ser una agonia a donar algunes alegries. Una altra de transcendent és que Luis Enrique ha rescatat de la decadència peces fonamentals per fer un equip campió, com ara molt clarament Piqué, Alba, Busquets i, òbviament, Messi i en menor mesura Iniesta i Pedro. I segurament la més brillant és la societat Messi-Neymar, responsable directa de 50 gols dels 91 que ha marcat el Barça. Els dos galls que Johan Cruyff vaticinava picats i conflictius pels seus egos, de moment, són una base d'oli quant a la relació personal i professional i la font principal de desequilibri, intimidació i capacitat golejadora de l'equip. Messi és el millor i el suport tàctic de Suárez ajuda, però Neymar també s'ha guanyat un espai cada cop més important en aquest nou cicle del Barça. I no és només pels seus 19 gols en 24 partits, que també, sinó per la seva actitud, que l'està permetent créixer a l'ombra dels galons de Messi, igual que Messi va créixer al resguard dels de Ronaldinho. Que els dos galls s'entenguin diu molt de la seva intel·ligència i també permet plantejar-se el futur amb optimisme.